Opinió

Lletra petita

Qui no crida, no mama

“Quan el pagesos planten els tractors a Barcelona i tallen carreteres, acaparant els titulars dels mitjans, sembla que es comencen a destapar orelles

Els crits d’alerta solen ser molt més efectius si són llampants i acaparen titulars en els mitjans de comunicació. Quan això passa, alguna cosa punxa el cul de l’administració de torn que fa que es posi en marxa i comenci a remoure cel i terra per trobar una solució –o, com a mínim, que faci la sensació que alguna cosa remena. Un exemple el tenim amb els pagesos. Anys i panys lamentant la situació que pateix el sector agrari i ramader del país. Menyspreat per les grans distribuïdores que els compra la matèria primera a quatre rals. I sentint-se acollonat per les institucions europees que li imposen el que no està escrit mentre deixa que actors tercers s’ho passin tot pel folre. Però, si no es crida prou fort, tot queda en un buit sideral, en un forat negre perdut en una immensitat de queixes i peticions d’ajut. Ara bé, quan el pagesos planten els tractors a Barcelona, tallen carreteres i apugen el to de la protesta, obrint els telenotícies i acaparant els titulars de la premsa, sembla que es comencen a destapar orelles. Veurem com acaba, perquè, de moment, moltes intencions i poques solucions. Però, com a mínim, són tema prioritari. La seva carpeta acaba de passar al capdamunt de tot. I se’ls obre la possibilitat de mamar.

I aquesta trista dinàmica, la de fer-se sentir per ser escoltat, funciona en tots els nivells de l’administració. Des del més alt fins al més baix. Des de les institucions europees fins als ajuntaments. Qui posa la seva problemàtica davant els micròfons i les càmeres té més possibilitats de sortir-se’n. Aconsegueix que el que abans era impossible, de cop i volta, es pugui plantejar. Que el que no era prioritari es converteixi en una qüestió cabdal. Que el que la burocràcia tenia entortolligat tingui un desllorigador immediat. Però la qüestió no és només fer-se sentir, sinó mantenir-se fort en la posició fins que les paraules es converteixen en fets. Si no, matemàticament, tornes al buit de l’ostracisme sideral. A l’oblit. I fins que no tornis a cridar, se t’ha acabat el dret a mamar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.