Té de tot, o això és el que t’expliquen

Una amiga del meu grup d’imprescindibles s’ha comprat una furgoneta camperitzada. Ella està molt emocionada amb la nova adquisició perquè, segons explica, la pot fer servir com a vehicle diari però també està preparada per acampar. Té absolutament de tot, s’avé a aclarir-me, i confia que abans no expiri l’any serem capaces d’organitzar, junt amb la tercera amiga del grup, una sortideta per tal que puguem comprovar en primera persona les múltiples virtuts de la seva nova joguina. El següent pas que fa és mostrar-me les prestacions de la càmper. Ella, la meva amiga, sembla una nena amb sabates noves, així que miro de deixar-me arrossegar per aquest vendaval d’emocions. Confesso que, d’entrada, se’m fa difícil imaginar-me tres o quatre dies a l’interior d’aquell vehicle, per molt adaptat que estigui. I mira que cada cop que mou un seient, o eleva el sostre, o obre un calaix, apareix una nova joia. Del no-res surt una mànega que et soluciona la higiene personal, i sota el seient del darrere s’amaga un fogonet que et resol algun sopar, i encara no saps com però al sostre, per art de màgia, ha aparegut un segon llit on entren dues persones. I després hi ha l’element de l’estalvi, òbviament. Sobretot si es pensa en el preu al qual s’han disparat els hotels, especialment a les grans ciutats. Del preu dels avions no cal parlar-ne. Tot són avantatges, si viatges amb la casa a sobre i si escoltes la meva amiga. Ella té un gran poder de seducció però no puc amagar que no ho acabo de veure clar, malgrat que tinc la sensació que en algun moment sortirà un jacuzzi de les rodes. Probablement, el món del caravàning no és el meu però, com que aniria a la fi del món en furgoneta si ella m’ho demana, prometo que aquesta columna tindrà segona part.