Galícia és Galícia

Les eleccions gallegues encara ressonen i tothom segueix explicant la fira segons li va anar. Per a Espanya no és un triomf de Feijóo, ni un fracàs de Sánchez, ni un daltabaix del Sumar de Yolanda Díaz. Com deia Fraga Iribarne, Galícia és Galícia. Fraga, amb majories absolutes, volia assemblar-se a la Baviera alemanya i ser més gallec que cap altre gallec. Va recriminar al periodista gallec Martín Ferrán que no utilitzés la llengua materna per presentar-lo en una conferència al Club Siglo XXI de Madrid. Li va cridar: “Fala en galego!” Martín Ferrán s’hi va negar. “En la dictadura vaig parlar en gallec en públic i per poc no em portes a la presó”, recordant-li la llei de premsa.

Galícia és Galícia, i amb matisos. Queda la Galícia de Fraga, la que diumenge van voler la majoria dels votants. Des de diumenge, PP, PSOE i Sumar han entrat en una reflexió exprés que ha de ser ràpida perquè venen les eleccions basques el mes de maig i les europees al juny. El PSOE va perdent llençols: Balears, Andalusia, València, Madrid, Castella i Lleó, Aragó i ara Galícia. Els falten candidats amb més marxa, perquè només amb Catalunya –hi van guanyar les darreres eleccions– no n’hi ha prou. L’eufòria del PP és efímera. Al maig al País Basc hi tenen poc a fer, si bé en les eleccions europees el PP farà tremolar Pedro Sánchez i, en cas que no s’espavilin, el Sumar de Yolanda Díaz.

PSOE, PP, Sumar, lligats ara mateix de mans i peus a la llei d’amnistia. Galícia és Galícia. Espanya és Espanya. Sánchez ho està fiant tot al fet que Junts i ERC –ERC ho farà– li votin la llei per mantenir-se al poder i Feijóo servir-se’n per anar en contra de l’amnistia perquè sigui la bandera de l’oposició com si no hi hagués altres maldecaps. Puigdemont continua sent el protagonista de la política espanyola.