Refugis climàtics

Si, a més de sec, l’estiu ve amb onada de calor, triomfarà la nova denominació que ja llancen amb força. Refugi climàtic. No hi haurà piscina municipal digna d’aquest nom que no ho vulgui ser. Vol dir que les piscines que es podran omplir seran les que hagin de funcionar perquè ens arrecerem de les altes temperatures, els cops de calor i el perill de deshidratació. Evidentment, abans hauran contrastat que no hi hagi alternatives, que a les zones on la piscina hagi de ser el refugi climàtic no hi hagi altres espais on els ciutadans es puguin refugiar. Concretament el conseller Mascort ha parlat de les biblioteques com a refugis climàtics, que deixaran les piscines sense denominació i, en conseqüència, buides. Ja ho veurem. M’agradarà puntejar el cens que elaboren de refugis climàtics, quines piscines municipals hi inclouen i quines en deixen fora. Totes les piscines municipals descobertes d’aquest país tenen tant de refugi climàtic com d’espai d’oci i socialització. Trobo que tot plegat és marejar una mica la perdiu mentre esperen que plogui. Que no està fet un cens de refugis climàtics? Que no saben ja on pot anar la ciutadania si la calor no es pot aguantar? Si ara no sabem quines piscines municipals podran obrir és perquè no volen. Hi ha feines que ja haurien d’estar fetes, contrastades, anunciades i pactades. No és tan difícil. La ciutadania s’ha de poder organitzar. S’ha d’entendre que és molt diferent passar l’estiu a la piscina que a la biblioteca.