De set en set
Assange i la premsa lliure
Dimarts passat, prop de 800 persones es van concentrar davant del consolat del Regne Unit a Barcelona per exigir l’alliberament de Julian Assange. La protesta va coincidir amb d’altres de similars a nombroses ciutats d’arreu del món, coincidint amb la vista judicial per decidir la seva extradició als Estats Units. El fundador de WikiLeaks va filtrar a diaris com The New York Times i The Guardian multitud de documents que van mostrar actuacions il·legals de l’exèrcit nord-americà a les guerres d’Iraq i Afganistan, fets que l’estat intentava amagar a l’opinió pública i que podrien costar a Assange dues o tres vides de cadena perpètua. Encara no hi ha hagut judici i el periodista ja ha estat empresonat, d’una forma o altra, durant dotze anys. Les associacions periodístiques d’arreu del món s’han aliat amb entitats civils per exigir l’alliberament d’Assange. Perquè, tot i les controvertides circumstàncies que han acompanyat el procés, com dues denúncies per assetjament sexual cap a Assange o l’acusació de tenir vincles amb Putin, una cosa tenen clara els milers de ciutadans i professionals que donen suport a Assange: més enllà d’una injustícia cap a la seva persona, la persecució posa en perill la llibertat de premsa. Si un periodista treu a la llum informacions que el poder polític no vol i s’enfronta a la increïble pena de 175 anys de presó, això comporta una pressió insostenible cap al periodisme d’investigació. Si l’estratègia és atemorir els periodistes perquè no facin la seva feina, la societat en conjunt acabarà perdent el seu dret a una informació lliure i de qualitat.