Opinió

Mirades

L’home que hi va posar el coll i calés

Feliu Matamala va ser l’activista cultural que va dedicar la seva vida a treballar per la llengua i pel país

Ara que la llibreria Les Voltes tanca el 60è aniversari amb un gran acte a Girona, crec que és de justícia parlar del senyor Feliu Matamala i Teixidor, l’ànima de la llibreria i de tantes altres lluites per la llengua i pel país que van trobar en ell un defensor insubornable. Ell va ser un dels primers 44 socis de Les Voltes, però sempre en va ser una de les ànimes, per no dir l’ànima, i en va portar el timó quan va ser necessari fins a la fi dels seus dies. De fet va demanar als seus fills que lluitessin per mantenir-la, i per mantenir-la sota les voltes de la plaça del Vi, quan les gestions amb el bisbat en podien fer perillar la continuïtat en aquell lloc.

S’ha parlat molt aquests dies de Les Voltes i de la seva fundació i del gran acte que commemorarà el final de l’aniversari amb una presència institucional ben destacable, com no podia ser d’una altra manera. Però tot això va tenir un inici en una persona de conviccions fermes i profundes. Feliu Matamala va néixer el 1912 a Amer, però ben aviat va viure a Llorà i Sant Gregori, fins que la mort del seu pare, quan ell tenia vuit anys, el va portar a Girona, on la seva mare va trobar feina a la Grober. Ell, amb catorze anys, ja treballava en una foneria i es va formar com a delineant i, fent cursets per correspondència, com a constructor de màquines i ginys. Es va fer dissenyador industrial i amb el seu germà va fundar Stein, que vol dir Serveis Tècnics Industrials, però que va batejar d’aquesta manera per evitar haver-ho de fer en castellà. Cristià de fortes conviccions, va ser fejocista, de la Federació de Joves Cristians, la branca més progressista de l’Església. Amb la guerra va ser empresonat per catòlic, fet que el va fer marxar i passar-se al costat nacional, on va lluitar amb el Terç de Nostra Senyora de Montserrat, però mai s’hi va trobar bé. Desenganyat des d’un primer moment del franquisme, es va convertir en un activista a favor de la llengua i del país. D’aquí ve Les Voltes, on des del primer dia només es venen llibres i publicacions en català. I d’aquí ve el seu activisme constant a favor de la llengua. Va ser al darrere de la Fira del Dibuix i la Pintura, de la promoció de Serra d’Or i Cavall Fort i Tretzevents, de la sortida de l’Avui, donant suport a la Gran Enciclopèdia Catalana. Però també com a activista darrere les campanyes En català, si us plau i El català, cosa de tots. Promotor del DNI en català. Va ser una figura clau del catalanisme cultural que li va valdre la Medalla Francesc Macià de la Generalitat (2000), la distinció Ciutadania de l’Ajuntament de Girona i la Creu de Sant Jordi (2009).

Va dissenyar la famosa perxa per penjar adhesius ben visibles a favor del català en llocs on no es poguessin desenganxar. I es va tornar independentista. Ho deia el 2008: “Catalunya s’ha de fer independent de seguida, democràticament, amb un referèndum.” Va morir el 22 de novembre del 2009, als 97 anys. El dia que Salvador Sunyer va reivindicar per a ell la Creu de Sant Jordi amb dues idees per definir el trajecte d’aquest activista cultural. “En Matamala ha estat l’home que va portar la bandera del català en els anys més negres de Girona.” I va reblar el clau: “Era un català de pedra picada. Hi va posar el coll i els calés.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.