La força de la llista cívica

Vist el marasme de l’independentisme, la sensació general de decepció i fins i tot indignació amb els partits polítics independentistes, el notori increment de l’abstenció en les últimes eleccions i la previsió que encara serà més gran en les següents, no és estrany que la llista cívica sigui el tema del dia. Com una mena de quarta llista capaç de recollir els centenars de milers de vots que aniran a l’abstenció si tota l’oferta al mercat electoral és la partitocràcia realment existent, els llogaters d’una gestoria autonòmica, avui gairebé sumida en el caos, on tot el que es fa és en benefici dels gestors, però mai dels gestionats.

Quant als partits, la reacció, no per esperada menys lamentable, és molt negativa. Li fan dos retrets: que la llista cívica trenca la unitat independentista i en fragmenta el vot. La unitat és un fetitxe que ja no influeix ni en els que la prediquen; i la fragmentació del vot, una falsedat evident, atès que, al contrari, concentra més vot independentista, ja que l’alternativa és el no vot de l’abstenció. El que sí que és clar és que els mitjans de comunicació intentaran amagar la llista cívica, seguint consignes dels partits. Com que és nova a la plaça, l’agrupació d’electors no tindrà accés als espais oficials als mitjans. Els informatius no es faran ressò de les seves activitats i, a les tertúlies, només se l’esmentarà, si de cas, per atacar-la i amb els arguments dels partits, tots els quals tenen una secció de tertulians dins del seu batalló de periodistes.

Segons sembla, la llista que debat l’ANC es confeccionarà, si s’aprova, sobre la base d’unes propostes populars que, en poder participar tots els electors, s’assemblen a les primàries obertes ea alguns estats dels Estats Units. Després, aquestes persones proposades hauran de dir si accepten la designació o no. La llista serà una mena de roll call, una crida a files de l’independentisme en previsió de la qual algunes veus independentistes se n’han declarat exemptes si no contràries. Fa uns dies, Dolors Feliu va concedir una entrevista a Vilaweb en què desgranava punt per punt tots els aspectes relatius a l’ANC, la seva funció en la tasca d’apadrinar i organitzar una llista cívica sense implicar-s’hi ella mateixa com a assemblea; la intenció de complir el mandat d’independència; l’articulació de la llista a partir de les propostes populars; la comesa de les persones proposades que acceptin la designació; les seves funcions parlamentàries tenint en compte la seva naturalesa d’agrupació d’electors. Una informació molt completa.

En un aspecte, però, les respostes a les preguntes incisives de l’entrevistadora aborden l’espinós assumpte de la factibilitat de la independència. Feliu especula sobre les circumstàncies d’una DUI i, preguntada amb quina força material compta per fer-la efectiva, respon que amb els Mossos d’Esquadra i les forces de seguretat. Quan li recorden que el més probable sigui que la policia es mantingui lleial a l’Estat i que, de fet, l’1 d’Octubre la policia autonòmica va sospesar la possibilitat de detenir el president de la Generalitat, respon que perquè aleshores la policia no actuava en el marc de l’estat català car no n’hi havia, mentre que ara sí que n’hi haurà. N’hi haurà perquè s’aplicarà el resultat de l’1 d’Octubre, s’arrancarà la bandera espanyola i es posaran en marxa els mecanismes de la llei de transitorietat jurídica.

Si l’estat fa ús de la repressió, es demanarà la mediació internacional i la protecció de l’ONU. Tot plegat comptant amb la mobilització popular, aspecte que sembla secundari, però és primordial. Que la DUI tingui el suport electoral de la majoria de la població és possible, que el tingui al carrer és dubtós. Però l’única manera d’esbrinar-ho és veure quin suport electoral té la llista. El més probable és que la policia continuï operant dins de l’Estat espanyol qui, davant el que considerarà un atac a la Constitució espanyola, disposa d’una bateria de mesures d’excepció, dins de la legalitat, que van del 155 a l’estat de setge, passant per l’alarma i l’excepció. És obvi que no es pot esperar cap mediació exterior contra la legalitat si no és amb una àmplia i sostinguda mobilització popular que, tot plegat, significa confrontació amb l’Estat. La finalitat, doncs, de la llista cívica, si es constitueix, és engegar i dirigir aquesta mobilització social.