Cas Alves: Més sentència que pena

La veri­tat judi­cial que con­fi­gura la sentència del cas Alves mar­carà un abans i un després en el trac­ta­ment penal dels epi­so­dis d’agressió sexual. La lec­tura atenta de la sentència –redac­tada bus­cant ser com­pren­si­ble per tots els públics– apunta clara­ment cap a la fi de la impu­ni­tat en les agres­si­ons sexu­als amb tot l’acom­pa­nya­ment habi­tual d’ús de la força i abús de poder. És explícit que el con­sen­ti­ment s’ha de pres­tar en tot moment de les rela­ci­ons i es pot revo­car en qual­se­vol moment, i qual­se­vol con­ducta que s’escapi d’aquests con­torns és penal­ment puni­ble.

A qui li sem­bli una pas­sada de fre­nada, una inde­fensió dels homes, una porta oberta a les acu­sa­ci­ons inven­ta­des amb interes­sos espu­ris, que es pre­gunti per què hem arri­bat fins aquí. Quan­tes vio­la­ci­ons, agres­si­ons i humi­li­a­ci­ons per tota la vida han aguan­tat les dones pel fet de ser dones. I un cop feta la reflexió i si con­serva un grau mínim d’empa­tia, entendrà que el camí cor­recte és el que s’ha ini­ciat amb la llei del “només sí és sí”.

En aquest cas mediàtic, és la sentència de con­demna, els seus fona­ments i la valo­ració de les pro­ves el que trans­cen­dirà. La mag­ni­tud de la pena impo­sada és menys relle­vant, i alguna de les reac­ci­ons de l’advo­cat de l’acu­sació fa pen­sar que com­par­teix aquesta afir­mació. Amb tot, els qua­tre anys i mig de presó han gene­rat un cor­rent d’opinió extre­ma­da­ment crític –ava­lat per repre­sen­tants ins­ti­tu­ci­o­nals– que la con­si­dera ínfima. Parlo amb dones que sos­te­nen que calia ser exem­plar amb una con­demna per la banda alta i amb d’altres que pen­sen que, un cop fet el mal, la millor manera de girar full hau­ria estat arri­bar a un acord econòmic sucós i estal­viar-se el judici i tots els upda­tes que encara han de venir quan es resol­guin els recur­sos, quan Alves surti de permís, quan obtin­gui el ter­cer grau i quan surti en lli­ber­tat. Les bran­ques –la pena– no pot ser que no ens dei­xin veure el bosc –la sentència. Cer­ta­ment, amb la nova llei, les penes poden ser més bai­xes. Però, amb la versió ante­rior –sense el con­sen­ti­ment com a ele­ment nuclear–, la història penal és plena de casos simi­lars tan­cats amb abso­lució per falta de pro­ves. Aquest és el salt de qua­li­tat.