Opinió

Tribuna oberta

Doncs sí, moltíssima il·lusió

“Els experts estimen que els independentistes que es poden quedar a casa per manca de representació estan entre 1 i 1,1 milions
“Fets, fortaleses, oportunitats, apoderament, debats enconats i desacomplexats... Això és el que veig als actes per parlar de la Llista Cívica

Els votants ja tenim una certa experiència i hem decidit exercir la democràcia en plenitud, cosa que passa inexcusablement per donar el màxim valor possible als nostres vots. A efectes pràctics, això significar votar qui respon als nostres neguits i deixar-lo de votar quan no ho fa. A les darreres eleccions, s’estima que uns 700.000 vots independentistes es van quedar a casa a consciència, seguint aquest patró. Els experts estimen que aquest bloc d’independentistes democràticament conscients que es poden quedar a casa per manca de representació independentista ascendirà a una forquilla de entre 1.000.000 i 1.100.000.

Tot i això, un grup de companys i companyes, tan independentistes com jo que, compartint el diagnòstic del problema (“els partits independentistes han fet de la majoria del 52% una formidable decepció en centenars de milers d’electors que se senten orfes de partit”), veuen una mà d’arguments que invaliden la proposta feta per l’ANC. La meva sensació és que tenen por de perdre tot allò guanyat des del 2012 i temen una tornada a un escenari pre-2010. Els entenc molt bé, però la por de perdre el poc que tenim només ens ha de servir per enfortir-nos i avançar, no per quedar immòbils. Cal escoltar-los amb atenció per aprendre d’errors del passat, però no per perpetuar l’actual escenari de paràlisi en allò referent a la independència de Catalunya. Vaig a pams.

Autoritat.

Avui l’autoritat la donen els fets, no els autocars mobilitzats. 2.000 autocars feien por als polítics fa 12 anys, estrictament per la possible repercussió en els vots. Actualment, els partits ja tenen clar (i nosaltres també) que només temen la pèrdua de vots i els corresponents ingressos, tant personals com del partit. Els fets que donen autoritat l’ANC són: els centenars de milers de persones als carrers cada 11s (2023 inclòs), el lideratge constant de l’ANC durant 12 anys, és l’única gran entitat que treballa exclusivament per fer efectiva la independència de Catalunya, la pèrdua de 700.000 vots independentistes, i que els partits independentistes al Parlament de Catalunya no treballen per fer la independència. Amb aquest escenari, l’ANC assumeix el seu rol de líder i el referma. Algú em pot dir on és el problema, quan actualment no hi ha ningú que tingui res positiu a oferir?

Estatuts.

El 2012, partits, les seves cúpules, i els activistes independentistes van acceptar que es podia organitzar la societat civil per tal que interpel·lés els partits per fer la independència. Així, l’activisme s’organitzava als carrers, i els polítics “pensaven” que el seu àmbit quedava protegit. Això es va intentar escenificar als estatuts de l’ANC. Però la vergonya té un límit.

Quan sento que s’esgrimeixen els estatuts per tombar la Llista Cívica, la meva lectura entre línies és que algú ens recorda que tenim un corral del que no havíem de sortir, i que amb les coses de menjar (les seves) no s’hi juga. Però, ves per on, la fórmula proposada per l’ANC salvaguarda el seu àmbit d’acció als carrers i, al mateix temps, porta la confrontació a les institucions. L’aposta és arriscada perquè en crear la Llista Cívica, aquesta tindrà entitat per si mateixa i vida pròpia més enllà de la pròpia ANC. Però ja sabeu, qui no arrisca no guanya. La proposta és estatutàriament respectuosa i, per tant, legal.

Transversalitat.

La transversalitat que cerca l’ANC és amb el votant independentista, no amb els partits independentistes i les seves cúpules. La Llista Cívica interpel·la a aquells que volen la independència, sense més cognoms que la pura i autèntica independència de Catalunya, i sense importar si són votants d’ER, Junts, CUP, altres, o directament han deixat de votar. És cert, aquesta transversalitat no és la mateixa que la del 2012. Aquella va ser tremendament útil fa 12 anys, però han estat els propis partits els que n’han renunciat, no la gent ni l’ANC, de forma que el pacte s’ha trencat. La única cosa que ha fet l’ANC amb la proposta de la Llista Cívica ha estat trobar el significat més genuí de transversalitat, no malmetre’l, cosa que sí han fet els partits del 52%.

Mobilització.

Alguns reclamen, amb mirada pel retrovisor, que l’ANC mobilitzi la gent als carrers, com ho va fer el 2012. És a dir, reclamen que l’ANC no surti del corral que se li va dissenyar fa més de 12 anys. L’ANC ha proposat (que no decidit pels seus socis) sobre passar els límits d’aquesta mobilització de carrer, estenent-la allà a on cal 12 anys després de la seva fundació, és a dir, allà a on es prenen les decisions i a on és possible fer una desconnexió legitimada pels vots de l’1-O.

Hi ha qui presenta la mobilització al carrer i a les institucions com una dicotomia, com compartiments estancs, com coses incompatibles que l’ANC no pot fer de cap de les maneres. Malauradament, la realitat és més que tossuda i demostra que la mobilització als carrers, que seguirà essent protagonitzada per l’ANC, és totalment complementària amb la mobilització a les institucions. L’ANC, amb Dolors Feliu al capdavant, no només s’ha atrevit a dir-ho sinó que ha gosat concretar una proposta que fa compatibles ambdues necessitats, veient que els partits del 52% han renunciat a la lluita institucional per la independència. La creació de la Llista Cívica no significa abandonar la mobilització com a eina de canvi polític sinó apuntalar-la i evolucionar-la a un nivell superior. De fet, servirà com a catalitzador per a una mobilització més orientada i eficaç, donant al moviment un objectiu clar i una direcció en el marc polític actual. És cert que en el passat hi ha hagut experiències que no han reeixit. Aprenem d’elles, se’ns dubte, però no ens autocensurem i diem que tot serà igual i que no funcionarà. Aprofitem aquests aprenentatges i treballem per guanyar, no per frenar.

Fer-ho sols.

Interpel·lar les persones enlloc de les entitats no és “fer-ho sols”. No hi ha res més genuïnament transversal i democràtic que voler aglutinar a tots els votants per la independència, siguin com siguin, pensin com pensin, i votin qui votin. Dit això, em consta que l’ANC està en estreta col·laboració amb moltíssimes entitats que fan una mateixa diagnosi i tenen una visió similar de la solució. Altra cosa és que no siguin aquelles que alguns voldrien, per tant, de sols, res de res.

Candidatures sense primàries.

Per fer la independència, no crec en les primàries totalment obertes. Estem en guerra, i posar-nos a fer una assemblea per decidir qui porta la bandera em sembla, pel cap baix, benintencionat. No és l’instrument adient. Tampoc crec en l’ésser omnipotent que decideix com un Déu qui hi ha de ser i qui no. Crec que la fórmula que proposa l’ANC és ben equilibrada, obrint la confecció de la Llista Cívica a la participació popular massiva i les seves propostes, però reservant-se el dret a reequilibrar el grup entre persones i personalitats per fer un autèntic equip, un equip per guanyar la independència. Poca broma.

Confrontació.

També diuen que l’ANC ha de posar en marxa iniciatives per “confrontar”. Entenc que es refereixen a confrontar l’estat espanyol i a que ho faci la gent, però ometen deliberadament partits i institucions. Des del 2018, l’ANC ha llençat campanyes com Consum Estratègic, Sobirania Fiscal, formació i accions de lluita noviolenta, i moltes més que han permès destapar l’animadversió dels partits polítics del 52% per absolutament totes elles. En el millor dels casos s’han posat de perfil, però sovint els hem trobat oposant-se. Fins i tot ens hem trobat el mateix Govern enviant Mossos a detenir-nos i col·laborant proactivament amb l’estat espanyol. Ara, l’ANC ha decidit portar la confrontació al Parlament, però aquesta confrontació fora del corral ja no els mola ... fa mal perquè és el moll de l’os. És la lluita pel poder efectiu.

La independència és fàcil.

La creació de la Llista Cívica genera una sensació de que ara sí que serà possible, no de que serà fàcil. Confondre aquests termes és un error que porta a dir que qui ho recolzi “patirà el més insondable desengany”, o que és un projecte “quimèric”, és a dir, irreal, fantasiós o delirant. Vaja! Per si de cas, ja dic jo mateix aquí que assolir la independència tindrà costos col·lectius i personals de tota mena, i serà moltes coses menys fàcil. D’això hem de ser ben conscients.

Desconnexió.

Prendre les línies de treball bàsiques esbossades per l’ANC al web de la Llista Cívica com allò exacte que haurà de fer l’equip de la llista és una manipulació que no cola. Tot i que en el passat s’ha treballat moltíssim aquest procés de desconnexió, per exemple, el Llibre Blanc per la Independència, serà l’equip que constitueixi la Llista Cívica el que ho haurà de treballar amb tot l’ajut extern que calgui, no l’ANC. Ara bé, aquest sí que és un aspecte realment clau. S’admeten tota mena de propostes. Parlem-ne.

Fets, fortaleses, oportunitats, apoderament, debats enconats i desacomplexats a territori, xarxes i mitjans com aquest, i futur... Això és el que veig als actes per parlar de la Llista Cívica als quals m’han proposat anar com a ponent. I sí, veig il·lusió, moltíssima il·lusió!! Només per això s’ha de reconèixer que l’ANC l’ha encertada posant aquesta iniciativa a sobre de la taula doncs és propositiva i li permet seguir liderant. És una autèntica oportunitat. És per aquest motiu que la Llista Cívica mereix la seva oportunitat d’existir, i per això mateix votaré SÍ a la consulta de l’ANC per impusar formalment la Llista Cívica que s’inicia el proper 1 de març.

I recordeu que la independència es fa, no es diu que es fa. Menys parlar i criticar, i més fer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia