Mòbil de segona mà

Cada cop conec més gent, jo inclosa, que fa servir telèfons mòbils de segona mà. I la gran majoria n’estem prou contents, perquè la feina que han de fer la fan. Són mòbils amb un parell o tres d’anys d’antiguitat, que per als propietaris originals han quedat completament obsolets, tot i que funcionen bé. Potser la bateria es gasta un pèl més ràpid, però si estàs al cas de recarregar-la un cop al dia tampoc és cap problema. El meu fa dos anys que el tinc i confio que em duri com a mínim dos anys més. Quan va sortir a la venda costava el doble del que em va costar a mi. Un estalvi important, però aquesta no va ser l’única motivació per apostar per un mòbil usat. De fet, em vaig arriscar a perdre-hi diners perquè no tenia la seguretat de com resultaria l’aparell.

Ara, ja ho veuen, no tinc cap dubte a recomanar els mòbils “recondicionats”, que és la manera fina de dir que són de segona mà. Un dels motius és haver confirmat que, al final, la majoria dels aparells caríssims ofereixen funcions que en realitat no necessito. Amb l’opció de trucar, rebre i enviar missatges, mirar internet i fer fotos, ja en faig prou. I per tenir això no cal que em gasti el sou d’un mes. Però el que em va fer decidir del tot va ser saber la part fosca, la que no veiem, que hi ha darrere del consum tecnològic. La fam inesgotable de telèfons mòbils que té el món s’alimenta amb materials que s’extreuen de mines de països d’Àfrica, Àsia i l’Amèrica del Sud, on homes, dones i mainada són explotats i sovint treballen en condicions inhumanes, semblants a l’esclavatge modern. Ho han documentat molts activistes que retraten casos de lesions, agressions sexuals, violència física, desplaçaments i pobresa vinculats a aquestes explotacions mineres. L’últim exemple és el de l’investigador Siddharth Kara, que ressegueix la cadena de subministrament des de les mines fins a les fàbriques en l’assaig Cobalto rojo: el Congo se desangra para que tú te conectes (Capitán Swing). Com que no és possible regalar-lo a tots els assistents del Mobile, em prenc la llicència de recomanar-lo a qui decideixi les lectures obligatòries als instituts perquè l’incloguin a la llista.