De restaurant i de bufet lliure
Anar de restaurant i de bufet no és sempre una experiència agradable. Quan es tracta de bufet us podeu trobar que hi ha massa gent, que l’olor de l’ambient és espès o que hi ha poques coses que us agradin. La clientela és molt heterogènia, d’aquí, de fora i gent gran. S’hi va per comoditat o bé perquè el menjar és abundant i de preu assequible. Si aneu a fer el menú i sou un grup, heu de pactar d’entrada que pagareu per separat o us faran mala cara quan passeu per caixa. Cada cop és més habitual que cadascú pagui el que consumeix. Amb el servei, us trobareu de tot. Us poden atendre en català, però sereu uns afortunats si això us passa. Els sous baixos i les jornades inacabables, amb cuines obertes dotze o més hores seguides, provoquen ofertes de treball poc atractives i de perfil baix. Turisme i restauració van de bracet i el bufet estalvia molta feina. El menjar és l’antítesi de la dietètica i del bon gust culinari. Hi ha qui no es fixa en la qualitat del menjar i simplement li importa menjar. Observem que es menja més pels ulls que per la boca, com deia la meva mare. No abunden les carns ni els peixos de qualitat. El peix és d’una textura més aviat seca i de gust genèric, normalment acompanyat de salses o fregits que emmascaren el presumpte sabor. Les carns solen ser de porc i de pollastre fets en preparacions diverses que faciliten un bon repartiment. Els plats dels comensals solen estar formats per una pila de productes diversos, carn, peix, croquetes i macarrons, una mica d’amanida, tot junt. I, malgrat tot, aquests plats estrafolaris són menjats amb una dignitat admirable. És entretingut deixar-se anar i quedar bocabadat amb el comportament humà d’aquesta modalitat de menjar: corredisses quan treuen una paella, empentes i algunes cues en productes apetitosos que ben aviat són destrossats literalment en el seu recipient original. Sí, reconec que el negoci funciona gràcies també a persones com jo. Un punt i seguit són alguns bufets de menjar xinès que, dins del seu estil, t’ofereixen sempre el mateix, passat pel wok. Tot està estudiat al detall. Saben que una menja de productes barrejats, fets al wok i amb salsetes diverses, atipa ben aviat. Ai, com enyoro algunes vegades aquell deliciós entrepà cruixent de pernil ibèric amb una cervesa ben fresqueta assegut còmodament mentre veig passar la gent.
