La protesta és democràcia
La utilització arbitrària del tipus penal de terrorisme que fa una part del sistema judicial espanyol en el cas del Tsunami Democràtic és, sens dubte, un episodi més al camp de batalla de la política espanyola, amb el boicot a la llei d’amnistia i la inestabilitat del govern de Pedro Sánchez com a punts de pas cap a la reconquesta del poder per part de la dreta i el blindatge a la repressió judicial de l’1-O i de l’independentisme com a moviment polític que qüestiona la unitat d’Espanya. En aquest sentit, és reprovable en termes institucionals i democràtics, perquè la judicatura no pot actuar per condicionar les lleis sinó per aplicar-les i perquè la separació de poders i la independència judicial, cal demostrar-les amb fets en comptes de desmentir-les. És reprovable també des del punt de vista de les víctimes del terrorisme real, que n’han patit l’impacte brutal en primera persona o com a societat i que senten una indignació legítima en vista de la banalització del concepte de terrorisme. I és un símptoma de la incapacitat i la immaduresa d’un estat per afrontar els conflictes d’arrel política i donar-hi resposta des de la mateixa política.
És aquí on la societat civil no es pot abstenir, ans al contrari, ha de ser vigilant i bel·ligerant en la defensa dels valors fonamentals sobre els quals s’edifica la convivència en una societat democràtica i un estat de dret. Aquest és el valor i el significat del manifest signat i proclamat aquesta setmana per centenars d’entitats i personalitats de la societat catalana sota el lema ‘Protestar no és terrorisme’. Un clam contra la criminalització del dret de protesta, que ha escalat clarament amb l’acusació de terrorisme del Tsunami Democràtic, però que s’ha fet evident des de fa anys, amb l’aplicació de la llei mordassa, la persecució de cantants, actors, manifestants o activistes socials, l’obstaculització del dret d’informació i, en definitiva, amb la devaluació de drets fonamentals, com ara el dret de manifestació i la llibertat d’expressió. La societat s’ha de mobilitzar de totes les maneres possibles per defensar-se d’un Estat que tendeix a refugiar-se en la repressió i la dissuasió abans que en la negociació, allunyant-se dels valors de la democràcia i acostant-se als d’un estat totalitari.