Gràcies, Casas

I aquí estem tots, bave­jant perquè una estre­lla mun­dial de la música, la nord-ame­ri­cana Selena Gomez, fa pro­moció d’un qua­dre de Ramon Casas en el seu nou vide­o­clip, Love on. No només n’ha inclòs una repro­ducció, sinó que imita l’escena que el pin­tor va repre­sen­tar, amb una dona esti­rada al sofà després, segons la lite­ra­tura artística, d’una llarga nit de festa. És la Jove deca­dent (Després del ball) que Casas va crear a París en l’últim sos­pir del segle XIX i que des del 1980 con­serva el Museu de Mont­ser­rat, gràcies a la donació que en va fer Josep Sala Ardiz. Paga­ria el que no tinc per saber quina per­sona de l’equip de la diva Selena Gomez va tenir la idea i crec que li per­do­na­ria l’argu­ment que estic segura que m’esgri­mi­ria: que encaixa en l’estil afran­ce­sat que res­pira el vide­o­clip. Sí, perquè resulta que els pin­tors cata­lans van fer coses, com diria aquell expre­si­dent espa­nyol, a la capi­tal mun­dial de l’art. Llàstima que aquí, amb l’auto­es­tima sem­pre tan baixa, sovint ho igno­rem fins que ve algú de fora, com més lluny millor, a dir-nos-ho. Les xar­xes soci­als en van ple­nes, d’agraïments a la can­tant. Abans que a ella, donem les gràcies a Ramon Casas, al col·lec­ci­o­nista per haver tin­gut tan bon ull per rete­nir un dels qua­dres de la seva millor època i per la seva gene­ro­si­tat i al museu que el cuida i l’exposa al públic.