Revolta d’hàbits

De tant que hem per­dut el nord ens veiem forçats a ree­du­car els nos­tres hàbits de con­sum ali­men­tari. Vaig directe a les pro­tes­tes dels page­sos d’ara, que per poc que tin­guem memòria sabem que venen de lluny. I de lluny, de fons, ve també una trans­for­mació social, pro­duc­tiva, econòmica que ens fa igno­rants del cicle natu­ral, i que omple el rebost de pro­duc­tes que no sabem ni d’on venen. Amb el cap vin­clat sobre el mòbil, incapaços de veure-hi fora d’aquest marc, miops davant el nos­tre entorn, incapaços d’intuir que el nos­tre gest indi­vi­dual també té un impacte. I si ens agrada men­jar alvo­cats, que neces­si­ten una aiguada per arri­bar a taula, que no sabem si ens venen de Mèxic o d’Anda­lu­sia, hem de pen­sar el que suposa triar i com­prar un pro­ducte o un altre. Com­prar ali­ments de pro­xi­mi­tat, i allu­nyar-nos de grans superfícies que no els res­pec­tin, com­prar pro­duc­tes de tem­po­rada, ajus­tats al pala­dar medi­ter­rani, més enllà del preu, i de la como­di­tat, fent un acte cons­ci­ent, polític si voleu, de la com­pra diària. Tam­poc es tracta de car­re­gar sobre el gest indi­vi­dual la solució dels dife­rents mals que afec­ten page­sos i rama­ders, perquè per a això ens hem orga­nit­zat i dotat d’unes estruc­tu­res de poder polític que han d’assu­mir les seves res­pon­sa­bi­li­tats. El dubte és saber si serem a temps de cap­gi­rar-ho. Perquè hi ha molts ele­ments que van lli­gats al mateix mal, des del canvi climàtic, amb la sequera que tenim ara, fins al des­po­bla­ment, els bos­cos des­cui­dats, un per­fil de fauna des­bo­cada: sen­glars, conills, cabi­rols, que fa mal als con­reus. I recon­nec­tar aquests mons que sem­blen tan allu­nyats, el rural i l’urbà, la ciu­tat i el camp, el pla i la mun­ta­nya. Recu­pe­rar la cul­tura per­duda, tan igno­rants com som d’aquells conei­xe­ments que abans ens feien gent “amb sang ben gerda per a la terra que em dona alè”, que canta Miquel Des­clot, i és que d’aquesta ignorància hi ha qui en viu.