No ens roba, ens atraca!

Som en temps de deses­ca­la­des, de “reen­cu­en­tros”, de tau­les de diàleg, de política útil i de des­mo­bi­lit­zació física i ver­bal. És el que hi ha. Ara no es parla d’inde­pendència perquè no hi ha pla, el full de ruta el van estri­par a hòsties i el xoc de trens ha dei­xat Cata­lu­nya sense màquina ni maqui­nis­tes. Pot­ser recor­den el vell monòleg de Joan Capri sobre el matri­moni quan deia: “Pas­sen els anys i l’amor se’n va, ja se sap, l’amor se’n va... però ella es queda, ah carai!” Doncs això. La inde­pendència no la veiem, però els motius per fer-la són allà mateix. Tots. Com que no tenim tot el diari per expo­sar-los i argu­men­tar-los, n’agafo un de mos­tra, d’aquesta set­mana. Una vin­tena d’enti­tats cata­la­nes –entre les quals les Cam­bres de Comerç, Foment, Pimec, Fem­CAT, el Col·legi d’Eco­no­mis­tes, RACC, Bar­ce­lona Glo­bal i el Cer­cle d’Eco­no­mia– denun­cien el finançament autonòmic perquè “frena el progrés econòmic” de Cata­lu­nya, nega l’auto­no­mia finan­cera, trenca el prin­cipi d’ordi­na­li­tat res­pecte a altres comu­ni­tats que gene­ren i apor­ten molt menys i no té en compte l’enorme diferència del cost de vida a Cata­lu­nya res­pecte a altres ter­ri­to­ris. Però seguim perquè, si el finançament és una presa de pèl a tots els cata­lans, la inversió de l’Estat a Cata­lu­nya és una estafa, perquè pro­me­ten molt menys del que toca­ria per PIB apor­tat (19%) i pes demogràfic (16%), pres­su­pos­ten encara menys i exe­cu­ten –la inversió real– menys de la mei­tat. L’any 2022, el 42,9% del pres­su­pos­tat, con­tra el 73% de la mit­jana esta­tal i con­tra el 179% inver­tit a Madrid, segons dades del govern espa­nyol. I no és una raresa del 2022; es repe­teix com l’all. L’any 2021 va ser el 35,8% del pres­su­pos­tat, el més baix de tot l’Estat. En el període 2015-2022 la mit­jana va ser simi­lar i el govern de la Gene­ra­li­tat ha xifrat aquest deute en més de 5.000 mili­ons en inver­si­ons, esca­ti­mats a les infra­es­truc­tu­res i els ser­veis cata­lans, i que s’acu­mu­len als del lus­tre ante­rior i als de l’ante­rior. Ni vostès ni jo els veu­rem mai més. Però sobre­tot no diguin que “Espa­nya ens roba”, que això és exa­ge­rat, uni­la­te­ral i atia el con­flicte.