L’emancipació s’ha tornat gairebé impossible per a molts de nosaltres, com vaig experimentar personalment l’any passat. Tot i tenir un treball fix, els alts costos de vida, especialment del lloguer, van fer que els meus ingressos no fossin suficients per a una vida independent. Aquesta problemàtica no és única, afecta molts joves que lluiten per aconseguir la independència econòmica. Els alts preus del lloguer han superat l’augment salarial, i fan impossible estalviar per a un habitatge propi. Aquesta situació planteja qüestions crucials sobre la possibilitat d’emancipació sense ajuda familiar i si estem evolucionant cap a una societat on la independència és cada vegada més difícil. Vista la situació, és inevitable que sorgeixi la pregunta següent: estem sent testimonis d’una transició cap a un model d’habitatge compartit com a alternativa?