Opinió

Lletra petita

Deu cops més pluja

“L’olor de moll acompanya la caminada tranquil·la entre basses, deixant les sabates brutes d’un fang que no sabíem que podíem arribar a enyorar tant

Diu­menge al matí, després d’un dis­sabte plujós, el sol banya les Gavar­res i la seva cali­desa aixeca humi­tat del terra, cre­ant una atmos­fera de conte de fades per camins i bos­cos. Un matí amb el cor par­tit entre l’ale­gria que faci bon temps en cap de set­mana –una con­dició mete­o­rològica que anima la gent a sor­tir fora, com ho demos­tren els grups de ciclis­tes, cor­re­dors, pas­se­jants de gos­sos i cami­nants que coin­ci­dim per cor­ri­ols– i la pre­o­cu­pació perquè la pluja no hagi durat més. Des del poble es veuen les mun­ta­nyes neva­des al fons, reflec­tint el sol i també l’espe­rança que amb el des­gel ompli­rem una miqueta el rebost de l’aigua. L’olor de moll acom­pa­nya la cami­nada tran­quil·la, dei­xant les saba­tes bru­tes d’un fang que no sabíem que podíem arri­bar a enyo­rar tant. En aquesta sequera m’han fet molta llàstima les cri­a­tu­res que feia mesos que no podien calçar-se botes d’aigua i sal­tar a les bas­ses amb la des­pre­o­cu­pació infan­til de viure només el moment precís, l’ins­tant d’un xipo­lleig acom­pa­nyat de feli­ci­tat.

La presència humana no fa callar els ocells mati­ners que podrien estar con­ver­sant entre ells. Per sobre dels xiu­lets i les piu­la­des des­taca una fressa més estra­nya, un so repe­ti­tiu i gai­rebé mecànic que en la meva ignorància orni­tològica només em porta al cap un dels dino­sau­res de la pel·lícula Juras­sic Park, crec que el velo­ci­rap­tor. Des­car­tat, per motius obvis, que l’autor de la mis­te­ri­osa fressa sigui cap ani­mal extint, deci­deixo des­car­re­gar-me una apli­cació al mòbil d’aques­tes que iden­ti­fi­quen els ocells. Quan la tinc en marxa l’ocell en qüestió ha que­dat mut, però quedo mera­ve­llada amb el recull d’espècies que he enre­gis­trat en només dos minuts de gra­vació. Dotze en total, algu­nes d’elles iden­ti­fi­ca­des com a poc comu­nes. No sé exac­ta­ment quins són els seus noms perquè l’apli­cació és en anglès. A casa, men­tre busco si n’exis­teix una de sem­blant en català que em per­meti iden­ti­fi­car l’ocell velo­ci­rap­tor, em trobo la notícia que per resol­dre la sequera neces­si­tem com a mínim deu epi­so­dis de pluja com els de la set­mana pas­sada. Espe­rem que hi siguin.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia