Opinió

Mirades

La campana ‘Beneta’ fa 450 anys

Avui, conferència de Blai Ciurana i Abellí i, demà, concert de les cinc campanes de la catedral

Demà la Beneta, la campana més grossa de la catedral de Girona, fa 450 anys. Blai Ciurana i Abellí, músic, campanòleg i secretari de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya, tindrà un gran protagonisme avui i demà en relació amb aquest aniversari del “bombo” –com també s’anomena la campana per la grandària i pel to greu del toc–, ja que avui en fa una conferència i, demà, un concert de campanes compost per ell mateix. Al campanar de la catedral, la reina de les campanes és la Beneta, però n’hi ha cinc més, entre les quals, l’Assumpta, que el 20 de juny del 1946 va caure a la plaça dels Apòstols quan acabava de sortir la processó de Corpus de la catedral. Les altres campanes són la capitular, la dominical, la quotidiana i la dels quarts.

La història explica que el 22 d’octubre del 1573 el fonedor Antoni Senyer va iniciar la construcció de la campana amb l’ajuda del seu fill Bartomeu. Va trigar mig any a fer-ho i, finalment, el 21 de març del 1574, festa del trànsit de sant Benet, el bisbe Benet de Tocco va beneir la campana sota els noms de Santa Maria i Sant Benet. El senyor Enric Mirambell escrivia sobre la gravetat del so, un do sostingut, i explicava l’estima ciutadana pel protagonisme que havia viscut en episodis de la història, com durant els setges del francès del 1808 i el 1809. Ara la Beneta toca les hores, l’àngelus, difunts i la consagració de les misses conventuals, i participa en el repic solemne. La Beneta va substituir una altra campana que el seu constant sonar havia deixat inservible.

Es va construir a l’hort de la sagristia major de la seu. A les set del matí del 22 d’octubre de l’any 1573 van començar els treballs, que van durar fins al mes de març del 1574. I el diumenge 21 de març es va beneir. El seu constructor era un operari experimentat i de reconegut prestigi. Però, a parer del capítol catedralici, la nova campana no oferia la perfecció que era de desitjar, i per això el capítol es va negar a pagar les 200 lliures que s’havien convingut. El plet va durar vint anys i, al final, Antoni Senyer va cobrar només 150 lliures. Diversos professionals campaners i músics de reconegut prestigi han lloat al llarg del temps la qualitat de la campana i la perfecció de la seva sonoritat. La campana es va instal·lar al campanar del sepulcre sobre l’atri de la catedral i no va ser traslladada a la seva ubicació actual fins a dos anys després. Curiosament, primer es va instal·lar la campana i, després, el campanar, perquè el diàmetre és d’1,90 i el dels finestrals, només d’1,60. Pesa 4.800 quilos.

Per celebrar aquest 450è aniversari s’han programat dues activitats. Avui a les sis de la tarda, dins la catedral, una conferència a càrrec de Blai Ciurana, que explicarà la història de la Beneta, els seus detalls i les altres campanes antigues i actuals que té la seu. L’entrada és gratuïta, però s’ha de reservar a través del lloc web de la catedral. I demà dijous, a les 19.30, concert d’aniversari que ha compost Blai Ciurana. L’ajudaran els membres de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya Ció Abellí, M. Montserrat Bagué, Roser Saurí i Jordi Jordà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.