Llàstima d’esquerres

Va ser amb els dibuixos animats que van passar ininterrompudament a la televisió el dia que va morir Franco, i amb la taja mal dissimulada que van agafar els adults al vespre, que vaig començar a adonar-me que hi havia alguna cosa important, la política, per sobre de la nostra vida quotidiana. Després, al llarg de la vida, he anat entenent que la política ho és tot: que els nostres fills puguin anar a escola; que hàgim d’esperar més o menys perquè ens operin de cataractes; que el transport públic funcioni; que els preus s’encareixin; que algú defensi els meus drets com a dona... Tot això és el resultat de decisions polítiques. Però no és fàcil de fer entendre a aquelles persones que ja estan fastiguejades de tot plegat, per culpa del circ en què darrerament s’ha convertit el debat polític. D’emprenyats, n’hi ha hagut sempre, però hi ha una tendència clara cap a l’augment del desencís. A Catalunya, segons les enquestes, la meitat dels ciutadans asseguren que no tenen confiança ni en els polítics catalans ni en els espanyols. “Tots són iguals. Tots se n’aprofiten tant com poden. Tots són uns corruptes.” Són frases repetides per aquells que no saben destriar el gra de la palla, encara que de gra n’hi hagi poc i no sempre de la millor qualitat. També són frases que no hauríem de deixar calar. Bàsicament perquè si no t’interessa la política, al final l’acabaran fent només aquells que se’n volen aprofitar. Han passat gairebé cinc dècades des que Franco va morir, i a Catalunya la gran majoria de moviments socials, populars i de treballadors, que tanta feina havien fet, s’ha anat difuminant. Veiem que partits que se suposa que són d’esquerres, com el PSC, aposten per aberracions del tipus Hard Rock. El projecte de macrocasino ha posat en un carreró sense sortida ERC, perquè En Comú Podem ha mantingut la coherència d’estar-hi en contra, com la CUP. Durant anys ens hem fixat en l’eix nacional, on a la pràctica no hem avançat gaire, però pel que fa a les ideologies no hauríem d’oblidar que no n’hi ha prou de dir que s’és d’esquerres, si els programes no ho són.