Aigua amb massa nitrats

L’informe sobre presència de nitrats en l’aigua potable fet públic recentment per Ecologistes en Acció demostra que, en matèria de preservació dels recursos hídrics, encara hi ha molt a fer. L’entitat assenyala dinou municipis catalans que presenten valors de nitrats en l’aigua superiors al màxim que recomanen les autoritats europees, que és de 50 mg per litre. A les comarques gironines, Bàscara, Palol de Revardit, la Pera, Ullastret, i Saus, Camallera i Llampaies es troben en aquesta situació, amb una afectació total d’unes 1.850 persones. La lluita contra la contaminació de l’aigua per nitrats ve de lluny, de quan es van fer les primeres anàlisis per detectar-hi compostos nitrogenats nocius per a la salut, als anys noranta del segle XX. Aquests compostos es van introduir a les aigües subterrànies i superficials principalment a causa de l’ús reiterat en excés de fertilitzants nitrogenats i amoniacals en l’agricultura, i de dejeccions ramaderes, sobretot purins. Des de llavors, s’ha treballat (amb més o menys èxit) per intentar pal·liar el problema. El 2005, hi havia una cinquantena de municipis gironins amb excés de nitrats en l’aigua potable. Ara, si fem cas de l’informe dels ecologistes, n’hi ha molts menys. La prohibició de determinats compostos com a fertilitzant i la instal·lació d’algunes plantes de desnitrificació ajuden a apaivagar la situació. La millora general és evident, però què passa amb aquests municipis que encara hi estan greument afectats? La població que hi viu té el mateix dret que la de la resta del territori a disposar d’una aigua baixa en nitrats. D’altra banda, els ecologistes alerten que el límit màxim de 50 mg per litre és massa alt i cal rebaixar-lo per evitar possibles malalties associades al consum continuat del compost. Segons aquest criteri, la llista de municipis amb massa nitrats en l’aigua seria més llarga, ja que molts resultats se situen entre 40 i 50 mg per litre, per sota del màxim, però ben a prop. Destruir els nitrats no és cosa fàcil, ho sabem, i ja s’han posat en marxa tècniques que poden ajudar, com ara una d’ideada al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, que promet l’eliminació de nitrats i altres compostos nocius. Però no és suficient, cal aprofundir-hi més. L’aigua que paguem ens ha d’arribar com cal a tots, sense excepcions.