Tornar-hi per tornar

Bany de mas­ses de Car­les Puig­de­mont a l’ajun­ta­ment d’Elna en la con­ferència en què va rati­fi­car que serà el can­di­dat de Junts al 12-M. Puig­de­mont és, pro­ba­ble­ment, el líder més influ­ent dels que con­cor­re­ran als comi­cis al Par­la­ment. S’haurà de veure, però, si n’hi ha prou. En un avançament elec­to­ral pen­sat en clau de tra­veta, Junts s’ho juga tot, de nou, a la carta Puig­de­mont. I com en ante­ri­ors oca­si­ons, es desen­fo­quen les sigles per donar tot el pro­ta­go­nisme al 130è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Ja el va tenir el 2017 quan es va pre­sen­tar a les elec­ci­ons al Par­la­ment amb Junts per Cata­lu­nya i va gua­nyar amb 34 dipu­tats. Puig­de­mont sos­te­nia ales­ho­res que un resul­tat favo­ra­ble aju­da­ria a res­ti­tuir el govern trun­cat per l’apli­cació del 155. No va ser així. L’expre­si­dent va repe­tir com a cap de car­tell de les cata­la­nes el 2021 fent tàndem amb Laura Borràs en una con­vo­catòria amb victòria del PSC en vots i en què ERC (33 dipu­tats) va pas­sar a lide­rar el bloc inde­pen­den­tista. Puig­de­mont hi torna, per ter­cer cop. L’apro­vació de la llei d’amnis­tia obre les por­tes a la tor­nada que pro­met si és per ser inves­tit. Hi ha la pos­si­bi­li­tat real que amb el 12-M acabi el seu exili. El resul­tat ho deci­dirà i con­fir­marà, també, si set anys després, es manté o no l’efecte Puig­de­mont.