Esperançats, encara

S’està celebrant una “Setmana d’Informació sobre els disminuïts psíquics a Catalunya”, a iniciativa de la Federació Catalana Pro Subnormals (APPS). Les sessions se celebren a l’Auditori Sandoz, Corts Catalanes 764, i l’objecte immediat és elaborar un informe sobre les necessitats, l’estat actual i els dèficits que presenta l’atenció als deficients, des de diversos punts de vista: preventiu, educatiu, laboral, residencial, del lleure i associatiu.

Un cop redactat l’informe, serà presentat públicament en un acte de cloenda el matí de l’11 de maig al Col·legi La Salle Bonanova. Els organitzadors hi convoquen explícitament els senadors i els parlamentaris catalans.

Tot això no té res a veure amb la caritat ni amb el paternalisme, que són les dues rutinàries formes d’enfocar el problema, tant per part de l’opinió pública com per part de l’Estat. A Catalunya, alguns esforços privats han intentat donar a la qüestió dels subnormals un tractament a l’estil dels països europeus avançats, però s’ha topat sempre amb la inoperància oficial. La frase pot ser escandalosa en la seva simplicitat: cap ministeri d’Educació no ha estat capaç d’aplicar com cal la pròpia llei d’educació.

S’hi afegeix l’embolic de competències: a més del ministeri d’Educació, el ministeri de Sanitat, el ministeri de Treball i d’altres organismes de l’Administració també tenen relació amb el problema i això provoca tràmits complicats, pèrdues d’eficàcia i en definitiva un trist desaprofitament de possibilitats.

Una vegada més, a Catalunya s’ha intentat encarrilar la creació de centres d’educació especial, i centres de formació professional dels disminuïts psíquics, a base d’iniciativa privada i de mitjans volenterosos, però insuficients. Hi ha una consciència social que fa que no puguem estar mans plegades esperant que l’Estat s’animi a fer complir la Constitució, que garanteix l’assistència als subnormals.

Ara s’obre una altra porta a l’esperança: que amb l’Estatut, i els corresponents traspassos de serveis, el problema sigui plantejat correctament des de Catalunya.

Per això aquesta “Setmana d’Informació” se celebra amb una oportunitat evident. Al llarg de les diverses sessions són analitzats i discutits els aspectes fonamentals del problema per tal d’oferir als parlamentaris unes conclusions solvents i ben actuals.

No es tracta que els partits practiquin l’oportunisme polític alçant la bandera de la defensa dels subnormals. Si en la campanya de les darreres eleccions jo vaig renunciar a utilitzar propagandísticament la meva vinculació al problema, és perquè estic convençut que la lluita pel millorament de la condició dels disminuïts psíquics és un deure de tothom i que cap partit no n’ha de quedar exclòs.

Ara vindrà l’hora de demostrar-ho. Jo demano als diputats del Parlament de Catalunya que recullin la crida de la Federació Catalana Pro Subnormals i que amb l’informe que els serà donat construeixin unitàriament una acció eficaç, pròpia d’una comunitat civilitzada.