el defensor del lector
El joc de les promocions
Cada cop que rebo una carta manuscrita d'en Josep Garrigós –sempre escriu “de Barcelona i a estones, sempre que puc de la Garrotxa”– m'alegra el dia. M'impressiona la lletra, s'entén absolutament tot, i també traspua l'estimació que té pel nostre diari. Se li nota. Si fa alguna crítica és perquè vol que siguem els millors, i si fa algun elogi es veu que li surt del cor. Ens diu en Josep: “Estem en temps de crisi, repeteixo, però tots els diaris treuen sempre promocions d'articles de tota mena. Jo em pregunto, per què El Punt i l'Avui no treuen alguna promoció o alguna col·lecció? No seria viable treure, fer alguna promoció? Ja sé que té el seu cost, però totes les empreses veig que les fan i cada vegada més”.
Josep, toqueu un problema ben real. No podem dir taxativament que El Punt no ha tret mai productes diferents del diari. Jo mateix vaig tenir la satisfacció de poder fer una col·lecció de guies per recórrer no solament les comarques gironines sinó també Osona, el Vallès Oriental, Andorra, l'Alt Camp i la Conca del Gaià, la Catalunya del Nord, el Maresme... No les tinc comptades, però una quarantena, segur, i potser més. També en moments molt concrets han sortit alguns productes. Amb tot, hem de reconèixer que El Punt no ha volgut entrar en aquesta espiral de les promocions. N'he parlat amb els responsables del diari i tenen molt clar que de moment no volen entrar en aquest terreny. No es pot dir mai d'aquesta aigua no en veuré i és possible que en algun moment determinat es cregui oportú treure un producte diferent del diari, tot i que de moment no hi ha res en perspectiva. Són bones aquestes promocions?, ens podem preguntar. Jo us donaré la meva opinió personal, discutible com tot. Malament quan un diari ha de millorar la seva venda oferint culleres, forquilles o ganivets, camisetes o anoracs. D'entrada deu voler dir que el nostre producte no es ven per ell mateix. Amb tot, no vull dir que estigui malament el fer-ho. Tinc la impressió que es va iniciar una espiral sense pensar on portaria. Potser m'equivoco, però crec que si fos possible parar-ho de cop, posant-se d'acord tots els mitjans, ho farien. Tot i que tal com es fa actualment és possible que fins i tot alguns mitjans hi guanyin diners, ja que la fabricació de productes resulta molt barata si se'n poden fer milers, que és el que passa. Josep, no hi estic en contra absolutament, i jo mateix porto un anorac del Barça que vaig adquirir a través d'un diari i del qual estic molt satisfet. És una opció, però, que de moment no és damunt de la taula d'El Punt ni de l'Avui. El que sí que ofereixen tots dos diaris són avantatges pel fet de ser subscriptors a través d'El Club del Subscriptor, entrades, descomptes, etcètera.
I un altre tema que ens planteja en Josep, el del color. Diu: “Jo sempre he defensat que un diari ha d'ésser una publicació agradable i molt agradable a la vista, per això sempre he demanat a vostè la impressió en color; ara ja la tenim, i per a la meva satisfacció crec que el diari ha millorat molt des de la fusió amb el diari Avui. Ara, jo em pregunto, com és que l'Avui treu més planes de color que El Punt”. Molt senzillament, em diuen els responsables d'ambdues edicions. El Punt es fa amb una rotativa en què posar color encareix el producte. Per això només es posen en color els plecs que porten publicitat en color, que per sort són molts. L'Avui es tira en una altra rotativa, amb la qual hi havia un contracte en el moment de passar el diari al grup El Punt, i en aquest cas es pot fer tot el diari en color sense que el preu augmenti. Coses de la tècnica, Josep.
Comentaris en les edicions digitals
En Lluís Fortuny –no em diu des d'on escriu– ens fa un suggeriment respecte a l'Avui.cat i El Punt.cat: “Per tal de fer comentaris a les notícies que es publiquen tant en un diari com en l'altre cal estar registrat al Grup Hermes. La norma indica que tots els comentaris han de portar el nom i el cognom de la persona que els fa. Suposo que això és perquè no es facin comentaris ofensius i insultants, però de tota manera se'n fan, ja que hi ha persones que es registren amb nom i cognoms inventats i això els dóna impunitat per fer el que vulguin. Per altra banda també hi ha persones que insulten amb la seva veritable identitat”.
De veritat que el problema existeix i resulta difícil evitar-lo. En Lluís ens dóna una solució: “Jo voldria suggerir que hi hagués una persona que controlés i no permetés que es fessin comentaris d'aquesta mena però que a la vegada es poguessin fer comentaris amb un nom d'usuari, i que no necessàriament s'hagi de publicar la identitat de la persona que el fa. Hi ha persones que podrien fer aportacions interessants i per la raó que sigui no volen que tothom sàpiga públicament el que pensen sobre els temes que s'estan discutint. El moderador garantiria que ningú se saltés les normes de participació”. És un tema complicat, certament; jo recordo quan en els consells editorials es parlava de si les cartes al director havien d'anar signades o si era suficient un pseudònim, precisament per les raons que dóna en Lluís. Un altre tema discutible, però es va decidir que era millor perdre alguna opinió però que la gent s'anés acostumant a donar la cara. I el que ja es feia en les cartes s'ha traslladat al digital. Hi ha problemes, certament, però m'han assegurat que van posant mitjans per evitar que els desaprensius abusin d'aquesta llibertat d'expressió. Tot plegat és molt nou i esperem que s'hi vagin trobant les solucions adequades.