Gràcies, Kate

Segurament l’anunci de la princesa de Gales en què explicava que té càncer i que rep tractament de quimioteràpia haurà servit perquè molta gent la compadeixi, al mateix temps que altres manifesten sense cap problema –només faltaria– el seu desinterès total per la notícia. Però amb una mica de sort també haurà servit perquè alguns i algunes feliçment despreocupats comencin a valorar que, davant del càncer, una de les millors maneres de lluitar és la prevenció i la detecció precoç.

La Kate ens demostra que la malaltia pot tocar qualsevol, encara que siguis una bella i esvelta princesa que, a priori, no hauria de patir per factors com la mala alimentació, els treballs de risc o l’exposició continuada a contaminants. Les projeccions mèdiques ens diuen que al llarg de la vida, a les societats occidentals, un de cada dos homes i una de cada tres dones tindrà algun tipus de càncer. Podem pensar que serem dels afortunats que ens salvarem d’aquesta rifa macabra, però si ens parem a observar un moment tota la gent que ens envolta, especialment els nostres éssers estimats, aquests percentatges es claven directament al cor.

Per això mateix és tan important la prevenció, i per això mateix és molt trist que no hi hagi més adhesió a les campanyes de cribratge que ofereix la sanitat pública de manera gratuïta. En el cas del càncer de colon i recte, el més habitual actualment a Catalunya i que causa 6.000 morts prematures cada any, el cribratge directament et pot salvar la vida, ja que aquest càncer és dels considerats “silenciosos” i quan dona símptomes ja sol ser massa tard. Per desgràcia, extrapolant dades locals, resulta que només el 20% de la població d’edats compreses entre 50 i 69 que podrien beneficiar-se d’aquest programa per detectar-lo a temps ho fa. És per desconeixement? Per por dels resultats? Per mandra? Potser per vergonya de recollir la mostra de femta i portar-la a la farmàcia? Al final és tan senzill com això.