Votar senzill

Fa uns dies que en Jordi Basté torna a par­lar de la fut­bo­lit­zació de la política. Ho diu en nega­tiu, com una crítica. I s’entén per­fec­ta­ment. Fa una colla d’anys que som en aquesta situ­ació. Com que hi estic d’acord, no vol­dria con­tri­buir-hi. Però per als que tenim la sort que ens encan­tin el fut­bol i la política –crec sin­ce­ra­ment que és una sort– és com­pli­cat no caure, almenys de tant en tant, en la temp­tació d’expli­car una cosa d’un àmbit recor­rent a una imatge de l’altre àmbit. Ara que fa vuit anys de la seva mort, citaré Johan Cruyff, l’home que ha dut el Barça als èxits més alts i a qui, tot i això, el bar­ce­lo­nisme no sem­pre ha fet cas. Fins i tot l’ha con­tra­dit. A l’inde­pen­den­tisme li passa el mateix. Cruyff deia “jugar al fut­bol és sen­zill, però jugar un fut­bol sen­zill és la cosa més difícil que hi ha”. En el cas de l’inde­pen­den­tisme podríem dir que votar és sen­zill, però que acon­se­guir que voti sen­zill és la cosa més difícil que hi ha. Som experts en el vot sofis­ti­cat. El “ja em va bé que gua­nyi aquest, però votaré l’altre perquè pugui estar con­di­ci­o­nat” és molt dels cata­lans. També ho és molt la des­con­fiança estil “si els dia­ris –de Madrid– diuen això, no els puc votar”. Amb aquesta lògica estra­nya l’inde­pen­den­tisme ha asso­lit resul­tats lamen­ta­bles després de com­por­ta­ments elec­to­rals impen­sa­bles en qual­se­vol altra part del món, com per exem­ple no votar el pre­si­dent Mas o l’alcalde Trias pel que deia El Mundo. O no votar Junts pel Sí, pen­sant que era millor posar el procés en mans de la CUP i no de l’ope­ració política més impor­tant del segle, que va aglu­ti­nar el 90% de l’inde­pen­den­tisme polític i civil en una mateixa can­di­da­tura. No s’entén gaire. Hi ha moments que si els països volen gua­nyar no poden fallar. L’anunci de la can­di­da­tura del pre­si­dent Puig­de­mont després de sis anys i mig d’exili és un d’aquests moments. Tant de bo enten­guem com d’impor­tant és votar sen­zill per gua­nyar.