Xàfecs sense aigua

L’aigua cau poc del cel a les comar­ques de Girona i queda clar que cal bus­car solu­ci­ons. Però les deci­si­ons d’un govern que no ha escol­tat els sec­tors i que ha decre­tat mesu­res uni­la­te­ral­ment, han cai­gut com xàfecs i han alte­rat el bon ritme de mol­tes empre­ses que dia a dia llui­ten per sobre­viure en un món cada dia més ple d’obs­ta­cles. El nos­tre ter­ri­tori és un dels més afec­tats per la manca de pluja i estem lluny encara de les solu­ci­ons que hau­rien d’arri­bar pri­mer de tot per a l’atu­rada de fui­tes als muni­ci­pis i per dis­po­sar d’unes bones infra­es­truc­tu­res públi­ques per apro­fi­tar l’aigua marina i del sub­sol. No és la pri­mera època de sequera que pas­sem i la manca de pre­visió fa que ara ens tro­bem amb la càrrega d’haver-nos de sen­tir res­pon­sa­bles i d’haver-nos de pre­pa­rar per a les puges de preu que s’acos­ten. No és la pri­mera vegada que els polítics igno­ren els ciu­ta­dans i els sec­tors empre­sa­ri­als per adop­tar solu­ci­ons. Per tant, en una època de canvi, no està de més dema­nar a les per­so­nes que seran esco­lli­des per gover­nar Cata­lu­nya que escol­tin més i que con­sensuïn acci­ons. L’aigua és un pro­blema estratègic de país i cal fer un tre­ball trans­ver­sal amb tots els sec­tors. Un dels exem­ples és el sec­tor turístic, motor al país i que crea milers de llocs de tre­ball. L’anunci i el decret de no dei­xar omplir ni reom­plir pis­ci­nes han tras­bal­sat un sec­tor ja cas­ti­gat per la covid i que ha fet grans esforços per tirar enda­vant. A la demar­cació de Girona el sec­tor turístic repre­senta més del 20% del PIB a mol­tes comar­ques (en algu­nes, com l’Alt i el Baix Empordà, pot arri­bar a ser el 40%) i en depe­nen mol­tes famílies. No dei­xar que les pis­ci­nes es puguin anar reom­plint pot crear una imatge que pugui ser apro­fi­tada per altres països i zones de l’Estat espa­nyol per des­viar els turis­tes. Per a qui el turisme és una molèstia pot­ser això no és gaire impor­tant, però és d’extrema gra­ve­tat per a tota la gent que en depèn. Pot­ser seria més fàcil limi­tar el con­sum per per­sona i dia i dei­xar que tot­hom s’ho ges­ti­oni. És només una opinió sense base tècnica, però és fruit d’escol­tar debats sobre aquest pro­blema. L’objec­tiu, com sem­pre, és tro­bar solu­ci­ons el màxim de con­sen­su­a­des. Mai plou al gust de tot­hom, però amb més diàleg sem­pre es pot acon­se­guir que les mesu­res tin­guin almenys una base molt més sòlida.