Immersió lingüística

Mentre juga al parc amb unes companyes de classe, pregunto al meu net (7 anys, segon de primària en una escola pública de Sant Feliu de Llobregat) per què els parla en castellà. Em respon que la mestra també se’ls adreça en castellà i que la gran majoria del temps de la classe parla en castellà. “I les monitores del menjador?” “Aquestes, sempre en castellà.” Pregunto a un noi refugiat ucraïnès de 16 anys que hem acollit a casa (4t d’ESO en una escola d’alta categoria al barri de la Bonanova de Barcelona), en quina llengua els fan les classes: “Més de la meitat, en castellà. I els monitors del menjador només fan servir el castellà.”

Segur que en la memòria escrita d’aquestes escoles hi consta que tot es fa en català; els qui hem treballat en l’ensenyament ja sabem el nul control que en fan els inspectors. Immersió lingüística, doncs, sí, però en castellà.