Opinió

Lletra petita

Processant

“El compromís de no investir l’altre i l’aritmètica parlamentària duen a repeticions electorals o governs febles. Avís per al 12-M, en què qui més puja en els sondejos no era ni candidat fins ahir

En les dar­re­res elec­ci­ons han tin­gut tanta importància els resul­tats com la impos­si­bi­li­tat de tei­xir acords amb les altres for­ma­ci­ons que gene­ren les cam­pa­nyes i la ingo­ver­na­bi­li­tat prèvia que ha dut a avançar comi­cis. Quan sem­blava que l’absència de resul­tats acla­pa­ra­dors i majo­ries abso­lu­tes obli­ga­ria els par­tits a fle­xi­bi­lit­zar posi­ci­ons per arri­bar a pac­tes de govern, cada cop hi ha més exe­cu­tius en mino­ria feble, amb suport extern, o ni això. És el cas del de Sánchez, Ara­gonès en els dar­rers dos anys o Coll­boni. Així les coses, enlla­cem avançaments elec­to­rals amb repe­ti­ci­ons. Un dels fac­tors que hi inci­dei­xen és la difi­cul­tat de girar full, almenys a Cata­lu­nya. La repressió de l’Estat a l’1-O ha fet impos­si­ble fer-ho, per molt que s’hi entesti l’onada soci­a­lista per la recon­ci­li­ació. La dreta no s’hau­ria d’auto­en­ga­nyar, perquè l’aug­ment de vot no serà per la ine­xis­tent pro­posta per a Cata­lu­nya, sinó pel con­ser­va­do­risme crei­xent occi­den­tal i la con­cen­tració de vot. Tant és així, que el par­tit que més puja en els son­de­jos (PP) no havia triat i rece­lava del can­di­dat fins ahir. Les aritmètiques par­la­mentàries per esco­llir pre­si­dent, o lehen­dakari dies abans, seran deci­si­ves. Tant que podrien con­ver­tir el govern de Pedro Sánchez en encara més dèbil i dur-lo cap a l’avançament elec­to­ral. Si pacta amb el PNB o Bildu per faci­li­tar a un d’ells la Lehen­daka­ritza, com pairà l’altre man­te­nir-li el suport a Madrid? El mateix pot pas­sar aquí si el PSC pacta amb ERC o amb Junts. La por a la dreta serà prou argu­ment per no fer caure Sánchez? No els serà fàcil, als can­di­dats inde­pen­den­tis­tes, com­pa­gi­nar que som en un canvi de rasant en el procés, pel que fa a pac­tes amb una part de l’Estat, i repren­dre el que va que­dar per cul­mi­nar el 2017 gràcies a l’amnis­tia. Ni per als can­di­dats de l’antic tri­par­tit insis­tir a rei­ni­ciar el debat del 2006 sobre l’encaix en l’Estat o el finançament autonòmic, que va aca­bar amb el tri­par­tit de Mara­gall, va dur a la reforma de l’Esta­tut que, al seu torn, va dur-nos al procés. On som altre cop.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia