Mirades
Un veritable cant d’amor al Motel
El 1961 el senyor Josep Mercader va obrir als peus de la carretera N-2 a Figueres un establiment hoteler amb un restaurant. Naixia el Motel, segurament l’únic establiment al qual et pots referir sense necessitat de posar-hi cognom. I continua igual, en diguis Mòtel, com la majoria, o Motel, com insistia que se n’havia de dir Modest Prats. El senyor Mercader en va ser soci minoritari fins que el 1974 va comprar la part dels seus socis suïssos, que van preferir vendre-li’l a ell que no pas als propietaris de l’hotel Duran. Motel i Duran són grans noms de la gastronomia, dos dels restaurants que aquell mateix 74 van obtenir estrella Michelin. El senyor Mercader havia estat primer maître del Duran de Figueres, a part de formar-se en altres establiments de primer nivell, tot i que havia començat de molt jove a Portbou per necessitat de guanyar-se la vida.
Josep Mercader, que també va obrir l’Almadraba Park Hotel a Roses, és considerat l’home més important de la cuina d’aquest país, però va morir jove, als 53 anys. De tal manera que el senyor Jaume Subirós, el seu gendre, que va començar a treballar al Motel amb 11 anys, vint dies després que obrís el restaurant, ja fa més del doble de temps que està al capdavant d’un establiment de referència. Xavier Febrés, periodista i escriptor, acaba de publicar Motel Empordà, elogi de l’amor estable, amb un pròleg magnífic del senyor Subirós i un epíleg signat pels germans Joan i Josep Roca. Un cant d’amor al Motel que val la pena llegir i que ha editat Gavarres, amb unes cobertes magnífiques amb dibuixos no menys magnífics d’Àngel del Pozo en què es veu el senyor Subirós flamejant davant un client que s’assembla al mateix Febrés, i, a la contra, el gran client del Motel, Josep Pla, whisky a la mà, conversant amb el senyor Mercader.
“El considerem una institució, una lliçó de vida, una història de lluita i esperança, un esforç acomplert de continuïtat, una cultura de l’hospitalitat, un lloc de reconfort, una manera d’entendre el món, quasi un bé de primera necessitat.” Ho escriu Xavier Febrés, i qui podria dir-ho millor? El Motel és un temple de la gastronomia, del producte, de la continuïtat ben entesa. Jaume Subirós sempre ha preservat el llegat del senyor Mercader, però ha fet canvis lampedusians que han portat el Motel al que és, un gran restaurant per damunt de les estrelles. Com escriuen els germans Roca, “el restaurant de referència durant dècades, és un dels meus restaurants preferits al món. Estimo el Motel. Estimo i admiro Jaume Subirós”. I en Jaume i els seus fills que estan treballant al negoci, ara amb en Jordi al comandament de la cuina del Motel, s’ho miren amb discreció. En Jaume, murri, faria aquell gest tan seu com que exagerem. La família Subirós i un cap de sala com Joan Manté saben fer-te sentir com a casa, de l’aperitiu a l’armanyac. Xavier Febrés ha fet un elogi d’amor estable al Motel i val la pena llegir-lo. És la història d’un establiment, però també d’un temps i d’un país i un homenatge a Jaume Subirós, “un homenot de l’Empordà d’ànima pagesa, d’estil aristocràtic i d’esperit intel·lectual”, com el defineixen els germans Roca.