Bla-bla-bla electoral

Declaracions electorals de Pere Aragonès, candidat a la presidència de la Generalitat per ERC: “El PSC serà invisible si Junts dona suport a ERC.” Més declaracions: “No vull que el govern de Catalunya estigui condicionat per un PSC que ha assumit el programa polític de Ciutadans.” I més encara: “No pot tornar a passar que es faciliti una investidura i després no s’aprovin els comptes.” Sí, són paraules que corresponen a Aragonès però recollides per aquest diari el mes de febrer de l’any 2021, en plena campanya per a les eleccions al Parlament de Catalunya de llavors. Resulta igualment il·lustratiu recordar què deia en la mateixa campanya l’aleshores candidata de Junts, Laura Borràs: “Som clars, ho posem tot en negre sobre blanc, i oferim aquest marc per avançar conjuntament tots els grups independentistes.” I, també a les planes d’aquest diari, ho reblava dient: “El que és clar és que nosaltres no pactarem amb els del 155, i no ho diem ara en eleccions, sinó que ho hem refermat amb les nostres actuacions al Congrés.” O aquesta altra: “Hem d’avançar cap a la independència; ERC, en canvi, opta per esperar.” El que va succeir després, esbravada l’escuma de l’efervescència electoral, va ser un festival d’empassar gripaus. Van venir primer els pactes per governar la Generalitat de Catalunya i després la trencadissa per deixar-hi de governar. I va arribar també la decisió de sostenir el PSOE a Madrid amb una similitud d’estratègies en la qual francament costa diferenciar els uns dels altres. I finalment aquí tenim unes noves eleccions catalanes anticipades amb la proposta de Carles Puigdemont de fer una llista unitària (sí, sí, va dir-ho, no ho heu pas somiat) amb els republicans. Ja sabem que dedicar-se a la política comporta ara més que mai assumir riscos i adoptar compromisos, no sempre fàcils ni plausibles, i que tots els que competiran el proper dotze de maig busquen legítimament mobilitzar els votants, però amb els discursos reciclats fins a l’infinit, les promeses reescalfades al microones i els gripaus volta i volta a la planxa és poc probable que tornin a seduir l’electorat i, en canvi, molt possible que aquest s’acabi quedant a casa.