Llistes electorals

Les llis­tes elec­to­rals per al 12-M al Par­la­ment de Cata­lu­nya han de pre­sen­tar-se com a màxim la set­mana vinent, i ara per ara és el mal­de­cap més gran dels diri­gents polítics. És el moment de posar i treure per­so­nes de les can­di­da­tu­res, les punya­la­des són a l’ordre del dia i sovint calen dosis diplomàtiques per amb­dues parts. Són pocs els par­la­men­ta­ris que han pro­vat una pri­mera estada en la política que hi renun­cien voluntària­ment, i són mol­tes les per­so­nes que s’ofe­rei­xen per afany de par­ti­ci­par fins al punt que cal pre­gun­tar-se què hi donen, en la política, que hi hagi tanta demanda i punya­la­des per ser-hi. En posi­tiu, el desig de ser­vei públic. En nega­tiu, obte­nir un lloc de tre­ball i un sou més o menys arre­glat i una qua­li­tat de vida difícil de tro­bar en altres llocs pro­fes­si­o­nals. A Cata­lu­nya, tot seria més fàcil si hi hagués una llei elec­to­ral que limités els man­dats. Aquest fet només el pre­veu la CUP, amb un límit màxim de dues legis­la­tu­res.

Fins ara hem cone­gut els prin­ci­pals car­tells elec­to­rals. Illa, Ara­gonès, Puig­de­mont, Gar­riga, Estrada, Albi­ach, Car­ri­zosa o Fernández. Cares cone­gu­des i repe­ti­des per a unes elec­ci­ons ober­tes. Falta per­fi­lar i con­cre­tar les llis­tes fins a saber la com­po­sició dels 135 dipu­tats del nou Par­la­ment. No hi haurà cap majo­ria abso­luta i el resul­tat por­tarà a les pos­si­bi­li­tats d’uns pac­tes que s’albi­ren difícils degut a les rela­ci­ons entre les for­ma­ci­ons. Si no hi hagués acord, sem­pre que­da­ria la repe­tició elec­to­ral al vol­tant del mes d’octu­bre. Bene­ficiós per a uns i per­ju­di­cial per a tots, perquè sig­ni­fi­ca­ria un blo­queig.

Mal moment per aquells que han de deci­dir qui va i qui no va a les llis­tes. Hi ha veri­ta­bles dra­mes i punyals pre­pa­rats. Churc­hill va detec­tar dins el Par­la­ment britànic que els que tenia a davant –l’opo­sició–, eren els adver­sa­ris i els ene­mics els tenia al cos­tat i dar­rera el seu cla­tell.