Massa paral·lelismes

D’ençà de la invasió de la Franja de Gaza per part de l’Estat d’Israel, com a res­posta als atacs de Hamàs, s’han posat en relleu dife­rents con­flic­tes de llarga durada i amb greus con­seqüències per a la població civil. Pel seu paral·lelisme amb el con­flicte palestí i per la pro­xi­mi­tat amb les comar­ques giro­ni­nes, cal recor­dar el con­flicte sah­rauí i tor­nar-lo a posar a l’agenda mediàtica per no dei­xar-lo caure en el sac dels con­flic­tes enquis­tats, aquells que aca­bem nor­ma­lit­zant com un aspecte més del nos­tre dia a dia. Par­lem de dos con­flic­tes ini­ci­ats fa dècades: el sah­rauí, ara fa 49 anys, i el palestí, en fa 77. Dècades, doncs, de pati­ment per a la població civil i de cons­ta­tació de la inca­pa­ci­tat dels estats i els orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals, en la reso­lució pacífica dels con­flic­tes. Dos con­flic­tes que rauen en el no-reco­nei­xe­ment de dos estats, el palestí i el sah­rauí, per part d’Israel i del Mar­roc, amb la super­po­sició de dues estruc­tu­res polítiques i mili­tars en els dos ter­ri­to­ris ocu­pats. Dos estats, dues naci­ons, dos pobles, que viuen sota la repressió de dues potències, amb el vis­ti­plau de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal, ja que hi con­flu­ei­xen interes­sos més enllà del ter­ri­tori en con­cret en dis­puta; interes­sos geo­polítics i econòmics de països com ara França, els Estats Units, Espa­nya i la mateixa Unió Euro­pea, que pos­po­sen inde­fi­ni­da­ment la seva reso­lució. Dos con­flic­tes en què, de manera rei­te­rada, s’incom­plei­xen les reso­lu­ci­ons de l’ONU i del dret huma­ni­tari inter­na­ci­o­nal, faci­li­tant la vul­ne­ració con­ti­nu­ada dels drets humans. Dos murs mili­ta­rit­zats en tots dos ter­ri­to­ris –el sah­rauí, de més de 2.700 quilòmetres, i el palestí, d’uns 800 quilòmetres de llar­gada–, que sepa­ren històries de vides anònimes i obli­da­des. I el més greu, dos con­flic­tes que en el dia d’avui con­ti­nuen pro­vo­cant milers de morts i refu­gi­ats, ja sigui pels efec­tes de les bom­bes, per les con­seqüències de l’apart­heid o pel des­plaçament forçós a viure en unes con­di­ci­ons infra­hu­ma­nes en camps de refu­gi­ats al mig de la Hamada, el desert dels deserts, sense obli­dar la repressió diària que patei­xen, sah­rauís i pales­tins, a mans de les for­ces d’ocu­pació mar­ro­qui­nes i isra­e­li­a­nes. I, mal­grat els paral·lelis­mes i l’efecte mirall, la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal torna a mirar cap a un altre cos­tat.