Professionals a Catalunya Ràdio i TV3

Final­ment, s’ha des­en­ca­llat la nego­ci­ació entre els par­tits polítics. Amb la reti­rada de David Madí s’ha pogut con­sen­suar un equip de dotze per­so­nes que diri­gi­ran a par­tir d’ara la refor­mada Cor­po­ració Cata­lana de Mit­jans Audi­o­vi­su­als (CCMA). En l’any en què TV3 i Cata­lu­nya Ràdio cele­bren 25 anys d’existència, la nova llei de la Cor­po­ració havia de ser­vir per des­po­li­tit­zar uns mit­jans que són la prin­ci­pal eina del sec­tor públic per difon­dre la cul­tura cata­lana i la nos­tra manera de ser. Dol­gui a qui dol­gui, TV3 ha sigut i con­ti­nua sent alguna cosa més que una tele­visió.

La des­po­li­tit­zació, malau­ra­da­ment, no s’ha acon­se­guit en el procés de nome­na­ment dels nous mem­bres de la CCMA. Els can­di­dats han estat nome­nats pels par­tits i el per­fil pro­fes­si­o­nal d’alguns d’ells s’allu­nya molt del nivell que seria exi­gi­ble per a càrrecs que, a par­tir d’ara, seran també exe­cu­tius. Els mem­bres de la CCMA hau­rien de ser peri­o­dis­tes, experts en comu­ni­cació o ges­tors d’empre­ses audi­o­vi­su­als. Aquest tipus de pro­fes­si­o­nals exis­tei­xen. Hi són i tre­ba­llen en aquests moments tant a les matei­xes TV3 i Cata­lu­nya Ràdio com en mit­jans pri­vats, en fun­da­ci­ons o uni­ver­si­tats o en empre­ses del sec­tor. Els nome­na­ments hau­ria d’haver estat per con­sens davant de currículums que no adme­tes­sin dis­cussió per la seva solvència i tra­jectòria. En canvi, ara tenim una repro­ducció en petit del Par­la­ment de Cata­lu­nya, on cada mem­bre repre­senta, bàsica­ment, un par­tit polític.

Els noms dels direc­tors de Cata­lu­nya Ràdio i TV3 seran claus per cali­brar si s’ha vol­gut pro­fes­si­o­na­lit­zar la gestió d’aques­tes emis­so­res o, sen­zi­lla­ment, es fa un exer­cici d’equi­li­brisme polític per, una vegada més, acon­ten­tar uns par­tits que volen con­ti­nuar tenint la pae­lla pel mànec. La nova llei de la CCMA és bona, però no sabrem si haurà val­gut la pena el llarg tràmit per apro­var-la fins que no es donin a conèixer els noms dels que l’hau­ran de ges­ti­o­nar. Tant de bo que en fem un bon ús. Men­tres­tant, la soci­e­tat i els peri­o­dis­tes d’aquest país no ente­nem com es juga d’aquesta manera amb una de les poques eines que ens que­den de cohesió social i naci­o­nal.