Opinió

Sobre la salut espiritual

Ramadà i Setmana Santa han coincidit. No és aquesta una oportunitat d’apropa-ment?

A les aca­ba­lles del mes de Ramadà, ja no és estrany natu­ra­lit­zar el dejú, atès que algu­nes pràcti­ques dietètiques inte­gren dinàmiques sem­blants. Però, només és una part del mes de Ramadà. Cada vegada hi ha més opor­tu­ni­tats de conèixer les pràcti­ques reli­gi­o­ses amb més pro­fun­di­tat. Com es parla de la salut espi­ri­tual? Pot ser que ens hàgim cen­trat massa a ser màqui­nes de repro­ducció i hem arri­bat al punt en què retro­bar-nos tin­gui un cost mone­tari? Veure el sen­tit de les coses que fem, per què les fem, amb qui, quan i com s’ha con­ver­tit en una pràctica automàtica molt lluny de ser revi­sa­ble. Paguem per des­can­sar i des­con­nec­tar. Quant de temps tenim per fer les nos­tres pròpies refle­xi­ons? Per pen­sar en com estem i què trans­for­mar per cui­dar el que ens fa estar vius i el que ens farà eterns en les per­so­nes i les coses que de veri­tat volem i esti­mem. Si hem de pro­duir per acon­se­guir-ho, segu­ra­ment menys de la mei­tat de la nos­tra vida. Vivim amb enuig i ànsies llui­tant per tro­bar la tran­quil·litat. No és aquesta una manera d’auto­en­gany durant, per exem­ple, les vacan­ces, si n’exis­teix l’essència pròpia? Aquests últims dos anys, el mes de Ramadà i la Set­mana Santa han coin­ci­dit, i en les soci­e­tats occi­den­tals han con­vis­cut les dife­rents pràcti­ques reli­gi­o­ses, i com és cos­tum, entre elles també s’infil­tra el neo­li­be­ra­lisme. No és aquesta una opor­tu­ni­tat d’apro­pa­ment entre per­so­nes de dife­rents cre­en­ces? De conèixer el veí, més enllà de com el defi­nei­xen els opor­tu­nis­tes que no s’han retro­bat i encara menys puguin apro­par-se a canvi d’uns quants vots mise­ra­bles? De des­mi­ti­fi­car estig­mes que curi­o­sa­ment aca­ben atemp­tant con­tra la mateixa religió i, per tant, con­tra les per­so­nes que la prac­ti­quen, començant a rebut­jar la into­lerància des del conei­xe­ment i la pro­xi­mi­tat?

El que us deia, Iftars comu­ni­ta­ris a algu­nes de les capi­tals giro­ni­nes, pau, des­con­nexió, benes­tar i revisió d’un mateix. Una forma de prac­ti­car, i també de cui­dar-se i cui­dar l’altre. No deu ser que hem de començar a natu­ra­lit­zar i des­mer­can­ti­lit­zar la salut espi­ri­tual per poder ser cohe­rents amb aquesta? Bon final de Ramadà a tots els musul­mans/es cata­lans/es.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.