Saborosa urticària

La pri­ma­vera és una època de reno­vació, de rege­ne­ració i de noves opor­tu­ni­tats. O això és el que diu el tòpic. En tot cas, és el moment de mirar la natu­ra­lesa i apro­fi­tar els recur­sos que la terra ens comença a ofe­rir de manera abun­dosa. Enmig de la crei­xent pre­o­cu­pació pel mal­ba­ra­ta­ment ali­men­tari i la recerca d’alter­na­ti­ves salu­da­bles i sos­te­ni­bles, aquests dies he redes­co­bert un plat exclu­si­va­ment pri­ma­ve­ral de la meva infància: l’ortiga. Heu men­jat mai orti­gues? Sovint es con­si­dera una humil mala herba, cau­sant de pica­des urti­cants i dolo­ro­ses, però en rea­li­tat és molt més que això. Es tracta d’un tre­sor de nutri­ents, vita­mi­nes i mine­rals que el nos­tre cos neces­sita després de l’hivern. A més, és una planta abun­dant que creix de manera sil­ves­tre en mol­tes àrees rurals, ofe­rint una font gratuïta i acces­si­ble d’ali­men­tació salu­da­ble. En una soci­e­tat on el mal­ba­ra­ta­ment ali­men­tari és un pro­blema crei­xent, la uti­lit­zació de l’ortiga com a ingre­di­ent culi­nari està gua­nyant popu­la­ri­tat de moment en els res­tau­rants més exi­gents, quan abans era con­si­dera un ali­ment que feia pobre. Pro­veu-la en trui­tes, sopes, cre­mes, i recor­dem que la sos­te­ni­bi­li­tat, salut i el bon gust poden anar per­fec­ta­ment de bra­cet. Això sí, a l’hora de collir orti­gues pre­neu totes les pre­cau­ci­ons!