Platges queixalades

Aquí, al Maresme, tor­nem a tenir les plat­ges men­ja­des a quei­xa­la­des. Els tem­po­rals de cada començament d’any han tri­gat però han aca­bat arri­bant al març, amb espe­cial virulència, i han dei­xat un pai­satge cos­ta­ner ple de des­ni­vells que cos­tarà d’apla­nar de cara a una tem­po­rada turística que tenim a la can­to­nada. Tant és així que el poc lito­ral que ha resis­tit l’embat de les ona­des s’ha con­ver­tit en una mena de talaia des d’on obser­var el fons de la sorra. Con­fien els experts que la situ­ació es nor­ma­lit­zarà, que bufa­ran vents favo­ra­bles i que la sorra tor­narà a lloc. Pot­ser no tota, mati­sen. Però cal adver­tir que n’hi ha molta d’escam­pada allà on no li toca i les eines habi­tu­als que usen els ajun­ta­ments no sem­bla que puguin afron­tar amb èxit una fei­nada com aquesta. En tot cas, com que som un ter­ri­tori tos­sut i acos­tu­mat a enso­pe­gar una vegada i una altra con­tra les adver­si­tats mete­o­rològiques, estic con­vençuda que algun polític aixe­carà el dit i tor­narà a recla­mar que l’Estat tras­lladi el vai­xell draga al lloc habi­tual i torni a abo­car sorra del fons marí. Aquesta pràctica, de la qual rene­guen eco­lo­gis­tes, medi­am­bi­en­ta­lis­tes i altres istes ben infor­mats, s’ha con­ver­tit en una presència cons­tant, però amb uns resul­tats, com a mínim, dis­cu­ti­bles. El mar no entén d’actu­a­ci­ons rei­te­ra­des que han cos­tat mili­ons d’euros, i quan deci­deix demos­trar la seva força passa per sobre de rege­ne­ra­ci­ons amb una faci­li­tat esfereïdora. I és que si es com­plei­xen els dar­rers vati­ci­nis anun­ci­ats aquest mateix mes per científics de la UPC, d’aquí a pocs anys ja no caldrà pre­o­cu­par-se de les lle­van­ta­des que s’enduen les plat­ges, perquè allò que s’endurà seran els pas­se­jos i tot. La tar­geta de visita d’un canvi climàtic que se’ns pre­sen­tava llunyà i ara ja ens truca a la porta. Per ser pre­ci­sos, segons l’estudi, un 30% dels pas­se­jos del lito­ral català neces­si­ten repa­ra­ci­ons d’urgència per resis­tir tem­po­rals que cada cop més s’assem­bla­ran al Glòria, d’infausta memòria. I ende­vi­nen on es con­cen­tren bona part de les infra­es­truc­tu­res més vul­ne­ra­bles? Doncs sí, al Maresme, on, a més a més, ens hi juguem el futur de la línia fer­roviària. Un debat, per cert, molt ante­rior al del canvi climàtic i on ningú mai no ha acon­se­guit posar-se d’acord. El tras­llat a l’inte­rior de la línia del tren que va estre­nar fa 175 anys un mata­roní de pro com Miquel Biada és com l’obra de la Seu, però sense la intenció real de fer-la. Els experts de la UPC afe­gei­xen un argu­ment nou per reco­ma­nar des­fer el traçat fer­ro­vi­ari que actu­al­ment res­se­gueix el lito­ral. Man­te­nen que si es recu­perés l’espai de la platja al cos­tat de la via es con­ver­ti­ria en un ele­ment dis­si­pa­dor natu­ral de l’agressió de les ona­des. A Segur de Cala­fell s’han avançat i, en el seu cas, s’han vist obli­gats a ender­ro­car la plaça del Mil·lenari del pas­seig per donar espai a una platja que ha per­dut un cen­te­nar de metres en les dar­re­res dècades. Són els pri­mers pas­sos i sem­blen anecdòtics, però mar­quen el camí.