Opinió

Lletra petita

Guanyen els dolents

“Mònica Oltra era innocent, però massa gent treballa cada dia per impedir que Espanya mai arribi a ser un país que valgui la pena

En un país que valgués la pena, la pre­sumpció d’innocència seria alguna cosa més que un eslògan que pots dir per que­dar bé men­tre l’igno­res quan l’acu­sat és algú que no t’agrada. En un país que valgués la pena, la justícia tin­dria el mateix ressò per al que inves­tiga i con­demna, que per al que arxiva i absol. En un país que valgués la pena no seria tan fàcil ni sor­ti­ria tan barat uti­lit­zar la justícia per des­truir una per­sona, posar fi a una car­rera política o apla­nar-te el camí cap al poder. En un país que valgués la pena, els dolents no ho tin­drien tan fàcil per gua­nyar com passa a Espa­nya. Ho aca­bem de veure en el cas de Mònica Oltra, com ho hem vist en el dels mes­tres de l’ins­ti­tut Palau de Sant Andreu de la Barca, el de Tamara i Adri Car­rasco, el de Xavier Trias, el dels CDR, el dels Jor­dis i tants altres.

Oltra, líder de Com­promís i vice­pre­si­denta del govern valencià, va ple­gar forçada per una acu­sació sense pro­ves, ni fona­ments. La llista de bot­xins és més llarga que un dia sense pa, van lin­xar una inno­cent, i la sentència que nega cap indici de delicte, ni de negligència o mal govern posa les coses al seu lloc i ser­veix per res­pi­rar fons i aixe­car el cap, però no per res­ti­tuir res. En un país que valgués la pena, els dia­ris i tele­vi­si­ons que es van acar­nis­sar amb Oltra hau­rien de reconèixer ara la seva innocència, retrac­tar-se de tot el que li van dir i dema­nar perdó pel mal cau­sat, sobre­tot a ella, però també als lec­tors i al peri­o­disme. En un país que valgués la pena, Mazón, el PP i Vox hau­rien d’ento­nar el mea culpa pel lin­xa­ment polític que van per­pe­trar per muti­lar un govern democràtic, i més d’un esta­ria inves­ti­gat per difa­mació. En un país que valgués la pena, Cris­tina Segui, cofun­da­dora de Vox, esta­ria encau­sada per denúncia falsa i José Luis Roberto (líder d’España 2000), per difa­mació i asset­ja­ment. En un país que valgués la pena, el jutge que triga 22 mesos a veure el que un altre jutge ja havia vist el 2021 hau­ria d’anar a la nevera, direc­ta­ment i sense pas­sar per la case­lla de sor­tida. En un país que valgués la pena, el sis­tema judi­cial hau­ria tren­cat amb el pas­sat tota­li­tari... Llàstima que tanta gent tre­ba­lli cada dia per impe­dir que Espa­nya mai arribi a ser un país que val­gui la pena.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia