L’alta responsabilitat dels aliats d’Israel

Diu­menge farà sis mesos de la guerra decla­rada per Israel com a revenja de la matança per­pe­trada per mili­ci­ans de Hamàs el 7 d’octu­bre. En mig any, es cal­cula que 32.000 per­so­nes han estat aba­tu­des per l’exèrcit hebreu i cen­te­nars de milers més estan sent sot­me­ses a una llarga ago­nia per falta d’ali­ments i de les mínimes con­di­ci­ons de vida i d’assistència sanitària. La suma de l’exter­mini directe i de la leta­li­tat per ina­nició ha anat molt més enllà de la raó de legítima defensa i per­met par­lar amb pro­pi­e­tat d’un geno­cidi. Mal­grat tot, la tebior d’Occi­dent en la cen­sura de les vio­la­ci­ons del dret inter­na­ci­o­nal ha pre­si­dit aquest mig any. Han hagut de morir de cop set coo­pe­rants que tre­ba­lla­ven per World Cen­tral Kitc­hen inten­tant miti­gar la fam dels pales­tins perquè el govern de Neta­nyahu hagi vist per pri­mera vegada en risc la bata­lla del relat i hagi reco­ne­gut l’error jus­ti­fi­cant-lo d’una manera que només s’explica per l’obnu­bi­lació que pateix. En aquest sen­tit, no és menor el mani­fest de 600 juris­tes del Regne Unit –un dels coo­pe­rants assas­si­nats tenia pas­sa­port britànic– dema­nant que s’aturi la venda d’armes a Israel. La clau per encar­ri­lar una solució homo­lo­ga­ble només pot ser la reacció con­cer­tada dels Estats Units i de la resta d’ali­ats per fer enten­dre a Neta­nyahu que, al con­trari del que pro­pugna, no té legi­ti­mi­tat per exter­mi­nar els pales­tins de Gaza amb el pre­text que tots són mili­tants o poten­ci­als acti­vis­tes de Hamàs i el Gihad. Al govern isra­elià la con­tes­tació social interna no li ha tret la son, però sí que ho faria un mis­satge inequívoc que si con­ti­nua vio­lant els drets humans perdrà els suports i dei­xarà de rebre arma­ment.

L’estat d’Israel va néixer el 1948 a l’empara d’una reso­lució de les Naci­ons Uni­des, en la qual es divi­dia el ter­ri­tori palestí en dues parts, una àrab i una jueva. Para­do­xal­ment, al llarg d’aquests 76 anys Israel ha acu­mu­lat menys­preus a les reso­lu­ci­ons de l’ONU –l’última, de fa una set­mana, exi­geix un alto el foc a Gaza– amb abso­luta impu­ni­tat, ati­ada per la con­des­cendència dels seus socis occi­den­tals. Fer que torni a plan­te­ja­ments rao­na­bles també és res­pon­sa­bi­li­tat d’aquests ali­ats.