El club dels col·legiats a Netflix

Com que tot és molt relatiu en aquesta vida, els conceptes d’infant, jove, adult i vell es confonen i segons quin sigui el criteri els límits d’edat varien uns anys amunt o avall. Per exemple, segons l’Organització Mundial de la Salut, l’adolescència es mou entre els 10 i els 19 anys. En canvi, quan la Generalitat fa estadístiques oficials sobre la base de l’edat física, no l’emocional, agrupa la població en cinc nivells: dels zero als 14 anys, dels 15 als 29, dels 30 als 44, dels 45 als 64, i dels 65 en endavant.

La pediatria considera els humans nens fins als 14 anys. Des d’un punt de vista de les necessitats específiques d’assistència social i mèdica, l’envelliment de la població està dibuixant cada cop amb més nitidesa un nou segment de població. Es tracta del col·lectiu de la quarta edat al qual s’ingressa quan es deixa de ser vell per convertir-se en ancià a partir del moment en què es comença a superar el límit de l’esperança de vida, establert actualment a Catalunya en 80 anys, per als homes, i 86 per a les dones. Es diu que els humans arribaran fins als 120 anys, i casos com el de Maria Branyas sembla que vulguin confirmar-ho, però aquesta és una altra història.

Els protagonistes d’aquesta crònica són, però, els joves, un col·lectiu que si es té en compte el carnet de descomptes expedit per la Generalitat o el títol de transport de la T-Jove té com a límit la franja dels 30. Als 31 anys ja no s’és jove, encara que es mantingui la vitalitat física i l’ànim enjogassat, propi dels que han crescut enganxats a una videoconsola, o es visqui unit al cordó umbilical de les carmanyoles fetes a casa els pares i que ajuden a omplir una nevera acabada d’estrenar en un pis també acabat d’estrenar perquè l’edat actual d’emancipació és dels 30,3 anys amb sous que donen per a poc.

És a dir, l’emancipació arriba avui ja en edat adulta, perquè es deixa de ser jove passats els 30, encara que el Col·legi d’Advocats de Barcelona accepti lletrats de fins a 40 anys dins del GAJ, Grup de l’Advocacia Jove. De veritat que una persona als 40 anys encara pot ser considerada jove?

La resposta la podria donar Alexander Salvador, que presideix el GAJ i des d’ara, també, un grup que s’ha batejat amb el nom d’Intercol·legial de Professionals Joves i que es va presentar en societat dimecres al vespre a la sala de columnes del Col·legi d’Advocats de Barcelona. A grans trets, el propòsit que persegueix aquest nou ens és dignificar les respectives professions amb un repte difícil: fer que la gent de la seva edat deixi de considerar que és més útil dedicar cada mes uns diners a la subscripció d’una plataforma digital que no pas a pagar una quota col·legial. “Prefereixen Netflix”, va dir una de les persones que van intervenir en l’acte de presentació.

Carles Campuzano, un conseller de quasi 60 anys però amb cara, posat i actitud d’eterna joventut, va tancar l’acte animant els joves organitzats a no defallir en la construcció d’una societat que trenqui l’individualisme imperant. Hi va posar ganes, però és evident que mentre a Netflix facin bones sèries els de la Intercol·legial no ho tindran fàcil. Els caldrà enginy, dinamisme i alguna cosa més que l’etiqueta #JovesProfessionals.