Lletania pels trens

Una lletania, en el culte cristià, és aquella sèrie de súpliques, peticions o invocacions a les quals es respon cada vegada amb un “Tingueu pietat” (“Kyrie eléison”) o un “Escolteu-nos”. En el llenguatge popular, la lletania es veu com aquella explicació o enumeració que s’acaba fent tediosa. Però ves que no n’han de fer, de lletanies –i ja em disculparan aquest paral·lelisme litúrgic–, els usuaris dels trens. A les diverses plataformes d’afectats (de damnificats) pel pèssim funcionament de la xarxa ferroviària se n’hi suma ara una altra: Dignitat a les Vies. Una plataforma “d’usuaris farts del maltractament diari per part de Renfe i Adif”, afectats per les línies R14, R15, R16, R17 i R2Sud. Aquest diumenge manifestaran públicament la seva indignació pel mal servei dels trens de mitjana distància entre el Camp de Tarragona i Barcelona amb una concentració a l’estació de Tarragona. Podria cansar repetir tant la lletania del tren: impuntualitat en els horaris, vagons insuficients i plens a vessar, que obliguen a haver d’anar dret i enllaunat fins a Barcelona; interrupcions del servei, infraestructures deficients, desinformació... Els afectats s’organitzen i a través de les xarxes socials van deixant anar les incidències i les indignacions. No n’hi ha per menys. Fa tants anys que s’arrosseguen els mateixos dèficits, les mateixes males pràctiques dels responsables del sistema ferroviari, que al final sembla que les súpliques dels damnificats prenguin forma de lletanies, repetitives i sense gaires garanties que obtinguin resposta. Tingueu pietat, senyors de Renfe i d’Adif, escolteu-nos.