La solitud no desitjada, un problema social
La solitud no desitjada ja no és només un problema de la gent gran: l’envelliment de la població d’una banda i l’allargament de l’estada dels adolescents a la casa familiar perquè no es poden independitzar, fan que aquest problema social afecti les dues franges d’edat. Els efectes negatius d’aquestes situacions no es noten només en la salut mental de les persones, sinó també en la física, perquè estem parlant de dos col·lectius vulnerables, un perquè està en etapa de creixement i l’altre per tot el contrari. La solitud, a més, no afecta només les persones que viuen soles en un pis, sinó que també es produeix en les residències geriàtriques, on les limitacions per socialitzar-se poden ser més limitades. És evident que s’han fet passos per reconèixer l’existència d’aquest problema, que en el passat fins i tot s’havia banalitzat o s’havia assumit com una circumstància inevitable. Però les societats han de saber-se adaptar a les noves necessitats humanes, assumir-les i, en la mesura que sigui possible, afrontar-les. Hi ha països que ho han entès així i fins i tot han creat ministeris específics per abordar la qüestió de manera integral, com a la Gran Bretanya.
Hi ha diverses xifres que constaten aquest diagnòstic: un estudi internacional de Gallup i Meta, per exemple, adverteix que el vint-i-set per cent dels joves d’entre dinou i vint-i-set anys i el vint-i-cinc per cent d’entre quinze i divuit anys se senten sols. Alhora a Catalunya se sap que hi ha 780.000 persones que viuen soles, un 42,5 per cent de les quals tenen més de quaranta-cinc anys. Si centrem el focus en una ciutat com Barcelona veiem que el tretze per cent dels ciutadans viuen sols. Les dades del darrer padró municipal, de l’any 2023, indiquen que les persones en llars unipersonals són ja 213.839, dos punts percentuals més que a començament del segle XXI. I és que l’arquitectura urbana i la mateixa tipologia dels pisos, els que no tenen ascensor, són elements afegits que poden anar en contra quan una persona se sent sola. Per tot plegat la solitud ha passat a ser considerada directament com un factor de risc per a la població que la pateix. No els deixem sols.