Gràcies, Gemma!

Gemma Geis, excon­se­llera del govern i ara vice­al­cal­dessa de Girona, ha estat víctima d’un cas de dis­cri­mi­nació lingüística a la Uni­ver­si­tat de Girona, el que demos­tra un cop més que encara cal mili­tar en la defensa de la llen­gua i enfron­tar-se a les rígides estruc­tu­res de defensa de l’espa­nyol que anys i anys de repressió han man­tin­gut intac­tes. El seu exem­ple ens ins­pira, però alhora mos­tra l’enorme distància que encara hem de recórrer els cata­la­no­par­lants per poder veure res­pec­tats els nos­tres drets lingüístics. Perquè la cata­la­nofòbia que ha patit la Gemma Geis és arre­lada, secu­lar i ningú dels qui ha gover­nat Espa­nya no ha tin­gut cap interès a rever­tir. El mal­trac­ta­ment al qual se la va sot­me­tre és un escàndol, però ella ha demos­trat que té capa­ci­tat per vèncer resistències; en tot cas, ningú no hau­ria de veure’s forçat a haver de con­fron­tar-se a poders esta­blerts per defen­sar el seus drets lingüístics, i encara menys haver de patir una greu vexació pel fet de fer-ho. S’ha de començar a dir prou. Els cata­lans hem de tenir els matei­xos drets lingüístics que tenen els espa­nyols o els fran­ce­sos; hem de poder fer vida nor­mal en català sense haver de patir. Abai­xar el cap no és una opció, i la Gemma Geis ho va demos­trar. I en fer-ho, ens ha repre­sen­tat a tots. Mol­tes gràcies, Gemma!