La profecia del noi de Colorado

Aquesta primavera ha marcat (o hauria de fer-ho) un abans i un després a la Catalunya central com a paradís ciclista. L’etapa reina de la Volta va disputar-se íntegrament al Berguedà, amb inici a Berga, punt àlgid al coll de Pradell i final icònic al santuari de Queralt. I el més remarcable de la jornada no va ser el resultat –tota una exhibició del millor ciclista del món–, sinó l’ecosistema que la zona va ser capaç de crear al llarg de tota l’etapa. I així, al recorregut –farcit de ports de muntanya i baixades tècniques– s’hi van sumar tots els ingredients per aconseguir allò que s’havia planificat: “Que el Berguedà quedi bé a la foto.”

Els ciclistes van quedar aclaparats a la sortida a Berga, on els esperaven tants aficionats, que corredors de primera línia com Sepp Kuss, Nairo Quintana, Mikel Landa o Egan Bernal van atrevir-se a comparar-ho amb el Tour de França. Cap d’ells era conscient de la febre d’aficionats que els esperava durant 150 quilòmetres, però s’ho començaven a imaginar. Amb les cames justes per no posar el peu a terra però amb el cos carregat d’adrenalina, van arribar a l’apoteòsica ascensió a Queralt. L’endemà pràcticament tots els especialistes en informació ciclista coincidien que el Berguedà s’havia projectat al món com a nou temple del ciclisme, professional o no. Una idea que alguns fa anys que es creuen però que mai havia tingut un suport social tan gran com ara.

El primer gran pas per reivindicar el Berguedà ciclista davant el món probablement el va fer un noi de Colorado. El juliol del 2020, Sepp Kuss va replicar una piulada del pilot de motos Aleix Espargaró que deia, literalment, que “comparar els ports d’Andorra amb els del Berguedà és com comparar el Barça amb l’equip de futbol del poble”. Kuss va respondre-li que ell havia fet els ports d’una zona i l’altra i que “les pujades del Berguedà són gairebé més dures i definitivament més salvatges que els ports d’Andorra”. Des de llavors, el nord-americà ha defensat la zona com a territori ideal per portar-hi el ciclisme professional. I la comarca s’hi ha agafat com Tarzan a les lianes. L’etapa de la Volta va ser un dia, el 23 de març, però durant tot un mes les entitats –amb la complicitat de les administracions i el suport de les empreses– han organitzat una marató primaveral d’activitats relacionades amb el ciclisme. S’han fet xerrades, una exposició inèdita sobre l’equip Kelme i la seva vinculació amb Berga, i esdeveniments esportius desbordats d’inscrits.

Ara la pilota passa a camp públic. El Berguedà ha demostrat al món que té les carreteres, l’afició i el suport social per ser meca ciclista. S’ha complert la profecia del noi de Colorado, però ara a les institucions els surten deures. Les empreses que han invertit en aquesta primavera sobre rodes exigeixen esforços per atraure turistes en bicicleta: més carrils bici, més ports senyalitzats, un web que ho posi fàcil als visitants, un calendari anual d’activitats, i suport i dinamització als negocis que hi apostin. D’això depèn que la primavera sigui un punt d’inflexió o un simple oasi de bicicletes.