De banderes, himnes i monedes

Podria ben ser que les bar­res cata­la­nes siguin més anti­gues del que ens pensàvem. Sem­bla pro­ba­ble que el mite de l’empe­ra­dor Car­le­many pin­tant l’escut amb la sang de Gui­fre el Pilós tin­dria un fona­ment històric. Segons sento expli­car, l’empe­ra­dor havia rebut els colors del papat (abans que es can­vi­es­sin pels actu­als groc i blanc) i després els hau­ria ator­gat als ter­ri­to­ris que li eren fidels. Per això tro­bem encara bar­res “cata­la­nes” en molts escuts del que era el nord de l’imperi, la marca del nord, com la Marca Hispànica.

Que els colors del casal de Bar­ce­lona i el que repre­sen­ta­ven eren l’arrel i la base de tots els drets dinàstics ho evi­den­cien dos fets: quan l’empe­ra­dor Car­les V abdica de tots els seus títols en favor del seu fill Felip II, es queda només per a ell el de comte de Bar­ce­lona. Molt més tard, quan Joan de Borbó renun­cia a la corona d’Espa­nya a favor de Joan Car­les I, es queda també amb el títol de comte de Bar­ce­lona. No pot ser casu­a­li­tat.

–Ep, n’està segur, de tot això?

De l’ori­gen caro­lingi i papal de les bar­res, ho sento, però no. És tan pos­si­ble aquesta com altres expli­ca­ci­ons. Però em sem­bla prou lògica i ente­ne­dora. De l’amor dels reis al com­tat, sí. Indis­cu­ti­ble. Però no volia pas par­lar d’això.

–L’escolto.

Fa una colla d’anys algun pro­fes­sor ens va fer obser­var que Espa­nya havia adop­tat de Cata­lu­nya tres dels símbols més impor­tants: la ban­dera, la moneda i... vaig enten­dre l’himne. Bé, la ban­dera és evi­dent. El fons d’or amb els pals de sang. De les naus cata­la­nes a la marina espa­nyola, de la marina espa­nyola a la monar­quia. La moneda –par­lem de la pes­seta– era moneda cata­lana, fins que el minis­tre Laureà Figue­rola, després de la revo­lució la Glo­ri­osa, del 1868... Pri­mera República. I fins a l’euro. Pel que fa a l’himne...

–La Marxa Gra­na­dera.

Exacte. El seu pri­mer esment apa­reix el 1761 en el Libro de la orde­nanza de los toques de pífanos y tam­bo­res que se tocan nue­va­mente en la infan­tería, com­post per Manuel de Espi­nosa. No li trobo cap con­nexió amb Cata­lu­nya. Algú em pot aju­dar?