Que xiulin, punyeta!

Em reconforta que els manobres xiulin quan tenen ganes de xiular, encara que els de l’olla els diguin, demanin i recomanin que no ho facin. En el cas de la darrera xiulada general (el Mallorca - Athletic de dissabte), havien sigut dues olles les que havien sortit a treure el cap en nom del respecte institucional. Sempre el respecte institucional! La junta directiva de l’Athletic va fer un comunicat per un cantó i el lehendakari Urkullu, unes declaracions per l’altre. No entenc per què no podien estar callats. A mi la xiulada al rei dels espanyols, al de la copa, és dels moments que més m’interessen de la final de la competició de l’eliminatòria quan s’hi han classificat el Barça o equips bascos. Em posa ben posat veure què s’empesquen els monàrquics perquè sentim la xiulada tan poc com sigui possible. I també em posa ben posat veure què inventa el personal que li rellisca la monarquia per eixordar el rei i tots els palmeros que han mogut el cul per envoltar-lo a la tribuna. No és pas que jo sigui d’aquests d’anar a xiular pels llocs. Ni als reis ni a ningú. Més aviat em costa. Per anar a xiular em quedo a casa. Soc dels que més aviat deixen el catau quan s’intueix que s’haurà d’aplaudir i cridar. La meva gresca és la gresca positiva, com aquell qui diu. Compartir l’alegria i reflexionar en privat sobre la pena. Però si la gent vol xiular, que xiuli, punyeta! A veure si treuen el rei dels estadis com el varen treure de l’enquesta del CIS!