Que xiulin, punyeta!

Em recon­forta que els mano­bres xiu­lin quan tenen ganes de xiu­lar, encara que els de l’olla els diguin, dema­nin i reco­ma­nin que no ho facin. En el cas de la dar­rera xiu­lada gene­ral (el Mallorca - Ath­le­tic de dis­sabte), havien sigut dues olles les que havien sor­tit a treure el cap en nom del res­pecte ins­ti­tu­ci­o­nal. Sem­pre el res­pecte ins­ti­tu­ci­o­nal! La junta direc­tiva de l’Ath­le­tic va fer un comu­ni­cat per un cantó i el lehen­dakari Urku­llu, unes decla­ra­ci­ons per l’altre. No entenc per què no podien estar callats. A mi la xiu­lada al rei dels espa­nyols, al de la copa, és dels moments que més m’interes­sen de la final de la com­pe­tició de l’eli­mi­natòria quan s’hi han clas­si­fi­cat el Barça o equips bas­cos. Em posa ben posat veure què s’empes­quen els monàrquics perquè sen­tim la xiu­lada tan poc com sigui pos­si­ble. I també em posa ben posat veure què inventa el per­so­nal que li rellisca la monar­quia per eixor­dar el rei i tots els pal­me­ros que han mogut el cul per envol­tar-lo a la tri­buna. No és pas que jo sigui d’aquests d’anar a xiu­lar pels llocs. Ni als reis ni a ningú. Més aviat em costa. Per anar a xiu­lar em quedo a casa. Soc dels que més aviat dei­xen el catau quan s’intu­eix que s’haurà d’aplau­dir i cri­dar. La meva gresca és la gresca posi­tiva, com aquell qui diu. Com­par­tir l’ale­gria i refle­xi­o­nar en pri­vat sobre la pena. Però si la gent vol xiu­lar, que xiuli, punyeta! A veure si tre­uen el rei dels esta­dis com el varen treure de l’enquesta del CIS!