Els patinets elèctrics i els menors de 16

Per què ho feu? Per què hi acce­diu, a les seves deman­des? Per què com­preu pati­nets elèctrics a ado­les­cents que no arri­ben als setze anys? Que alguns ja no és que no hagin fet l’edat mínima que és obli­gatòria per con­duir aquests vehi­cles, els setze, és que tot just han cele­brat el desè ani­ver­sari. Que un pati­net elèctric no és una joguina, per l’amor de Déu, que no us podeu deba­tre entre rega­lar-li un vehi­cle amb motor o una con­sola Xbox. Que la nor­ma­tiva actual per cir­cu­lar amb pati­net és clara i diàfana i, a banda de l’edat amb què estan auto­rit­zats, també indica que només poden cir­cu­lar per car­rils bici o per espais que han de com­par­tir amb cot­xes i altres vehi­cles de més tonatge. Que ja sé, no cal que m’ho vin­gueu a recor­dar, que jo també tinc fills i que davant els meus mor­ros acce­dei­xen a invents per als quals tam­poc no tenen l’edat legal, com ara deter­mi­na­des xar­xes soci­als, però almenys jo tinc la pos­si­bi­li­tat de con­tro­lar una part de la seva acti­vi­tat i no sento, fins al moment, que s’hi juguin la vida, mal­grat que l’abús pot arri­bar a per­fo­rar la seva salut men­tal. Però és que aquí i ara estem par­lant de pati­nets elèctrics i de la des­pro­tecció de qui els con­du­eix i, què caram, que s’hi juguen la vida. Que als hos­pi­tals arri­ben cada set­mana joves acci­den­tats men­tre conduïen un pati­net, i alguns en estat molt greu. Que un jove de tretze o catorze anys ni tan sols coneix les nor­mes de cir­cu­lació i més aviat està en aque­lla fase de la vida on el que real­ment cap­tiva és sal­tar-se-les totes, i com més, millor. Si et diuen que no podeu pujar-hi dos, doncs pro­vem aviam si tres hi caben. I també sé que els meus fills, tard o d’hora, pot­ser puja­ran al pati­net d’un altre. Però no serà al que jo els hauré rega­lat ni davant dels meus ulls.