La Hispano Suïssa

L’autocrítica és una virtut. I jo haig de fer autocrítica perquè no vaig comentar la publicació de la història de l’empresa automobilística La Hispano Suïssa fa quatre anys, en el moment de la seva publicació. El llibre és del Dr. Jordi Nadal i també i del doctor Carles Sudrià. La publicació coincidí amb la mort del primer. Va trigar 10 anys a escriure’l. Quan me’l trobava, li demanava quan el publicaria i ell responia dient que li faltava una dada que li donarien en un ministeri de París.

Sigui com sigui, el llibre mereixeria estar sobre la taula de tots els historiadors catalans i dels interessats en la història de l’automòbil. És una prova fefaent que Catalunya, sense poder polític, no té grans possibilitats. L’empresa, gràcies a l’enginyer suís Marc Birkigt i a un grup de capitalistes i gestors catalans, es va situar en la primera línia del seu sector a primers dels segle XX, quan marques com la Mercedes Benz, la Fiat, la Citroën, entre d’altres, consolidaven el seu pes en un sector fonamental per a la indústria. La importància de La Hispano Suïssa es pot comprovar en el fet que, durant la Primera Guerra Mundial, els motors de l’aviació francesa estaven fets per la nostra marca.

Però l’ensorrada de la marca i de l’empresa va venir amb el franquisme. El professor Nadal em va explicar una anècdota que no surt al llibre. Acabada la Guerra Civil, el president de La Hispano Suïssa rebé la visita d’un general franquista, el qual li demanà la venda a favor del règim dels actius de l’empresa. Seguidament, posà sobre la taula la pistola reglamentària que portava. Com és fàcil d’imaginar, el diàleg s’acabà aquí. Els actius de l’empresa foren venuts al règim per una xifra molt inferior a la real i es va acabar la marca. Per això insisteixo que amb talent econòmic, però sense poder polític, Catalunya no té possibilitats de desenvolupament.

Al llibre hi ha una llarga presentació de l’economista Albert Carreras, que té tanta importància com el text del llibre. Hi explica que Franco no tingué cap afecte per la família Mateu, accionista majoritària de l’empresa, malgrat que quan el dictador venia a Catalunya s’hostatjava a Peralada, seu de la família Mateu. Tant el pare com el fill dels Mateu donaren sempre suport al règim franquista, però no van rebre mai cap compensació per aquest fet.

Una de les raons per les quals Franco promogué l’expropiació de La Hispano Suïssa va ser la seva catalanitat. A Madrid no podien veure els catalans i temo que aquest sentiment es manté fins ara.

La Hispano Suïssa va ser la gran empresa catalana de primers del segle XX tot i la importància del sector tèxtil. Va crear una fàbrica prop de París, fet que els assegurava l’expansió internacional de la marca, però el geni de l’enginyer suís i la gestió de l’empresa estaven a Barcelona. És una lliçó que els catalans hem d’aprendre, ja que difícilment Catalunya crearà grans empreses si es manté la simpatia –amb ironia– de la resta de l’estat envers Catalunya.

Recomano la lectura del llibre de 180 pàgines escrit en un estil fàcil de llegir i amb un contingut apassionant. Catalunya es va poder mantenir en el sector de la combustió gràcies a les motocicletes, però sense capacitat d’arribar a la fabricació d’automòbils, només possible amb un nucli amb capacitat de gestió i amb poder polític.