Opinió

El factor humà

En Jordi tenia una merceria

La Trinitat es reivindica amb una exposició de carrer amb grans fotos on es retrata l’esperit viu i de lluita del barri

A crit i pala. Així s’ha fet la Tri­ni­tat Vella, la Trini. Pri­mer va ser la pala, i el pic, evi­dent­ment, i després la rei­vin­di­cació, la lluita veïnal. Pri­mer va ser la casa, aixe­cada amb les pròpies mans, després la con­se­cució d’un barri digne per viure-hi, un lloc amb con­di­ci­ons, que una cosa és viure a la fi del món i una altra és no rei­vin­di­car el dret, com qual­se­vol, a tenir una escola, una bibli­o­teca, una pis­cina, una boca de metro a tocar que et faci sen­tir part d’una comu­ni­tat i no un nàufrag urbà men­jat per cot­xes i auto­pis­tes.

Hi ha un altre tipus de matèria amb què està cons­truït aquest barri: el sen­ti­ment de per­ti­nença a un lloc, l’estima a l’espai i el res­pecte al veí, que vol dir la cons­trucció d’una col·lec­ti­vi­tat basada en la soli­da­ri­tat amb aquell que és igual que tu, el que viu i lluita amb tu braç a braç, i tot ple­gat per con­so­li­dar una sòlida idea de col·lec­ti­vi­tat, un grup amb arrels pro­fun­des.

Als car­rers de la Trini s’hi res­pira un batec dife­rent del de la resta de la ciu­tat. Pot­ser és perquè es triga tant a arri­bar-hi que un cop s’hi és tot ja està fet i no cal córrer. Pot­ser és perquè tot ell és un barri enfi­lat en el cos­te­rut turó de Fines­tre­lles i això fa que la vida s’hi mesuri a un ritme més pau­sat, pas a pas, que tot fa pujada. I cami­nar lent dona una pers­pec­tiva dife­rent de les coses i per­met conèixer-les bé i, també, que es cone­gui les per­so­nes. Pot­ser és perquè a la Trini les per­so­nes i la seva vida són el que dona sen­tit a les cases i a les coses.

Per exem­ple, quan a les veïnes del car­rer d’Ausona se’ls pre­gunta on és la casa on el Jordi tenia la mer­ce­ria –així mateix, com si al barri només n’hi hagués un, de Jordi–, cap d’elles dubta a indi­car el lloc exacte: “Una mica més amunt, a la can­to­nada.” I en arri­bar-hi, una altra pre­gunta per afi­nar el tret: “On era la mer­ce­ria del Jordi?” I una res­posta per fer diana: “En aquesta casa.”

El Jordi és un vai­let amb pan­ta­lons curts, bar­ret de palla i un pic, tot ell dins d’una rasa en plena cons­trucció per fer els fona­ments de la que seria la casa fami­liar. En Jordi apa­reix així en una gran foto­gra­fia presa a mit­jans dels anys cin­quanta del segle pas­sat i que s’exposa a la plaça de la Tri­ni­tat, un lloc que si el barri tingués cate­go­ria de poble seria plaça Major, perquè és cen­tre vital i ròtula que arti­cula l’entra­mat urbà.

Com aquesta imatge, dis­tribuïdes pels car­rers de la Tri­ni­tat Vella, hi ha expo­sa­des dotze grans foto­gra­fies que són l’expli­cació gràfica de com es va cons­truir el barri i s’hi va donar con­tin­gut, sem­pre sota l’impuls de la seva gent. La mos­tra Gua­nyar un barri ense­nya molts moments de vida, i també de lluita, de pan­car­tes, i rere cada pan­carta una passa enda­vant, una victòria col·lec­tiva.

En Jordi del pic i els pan­ta­lons curts, i el seu pare, que també apa­reix a la foto­gra­fia, van aca­bar alçant una casa que amb el temps va tenir tres pisos i als bai­xos una mer­ce­ria que encara es recorda, tot i que fa molts anys que el lloc l’ocupa un locu­tori, símbol de temps can­vi­ants.

La mos­tra s’ha pogut bas­tir gràcies a la feina de gent com, entre altres, l’Ama­dor Expósito, mem­bre d’una enti­tat dedi­cada a res­ca­tar la memòria del barri anant a bus­car veïns, dema­nant-los que els expli­quin històries, que els ense­nyin foto­gra­fies. Feina paci­ent però pre­ci­osa per hono­rar en Jordi, la seva història, i tants altres retalls de vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia