Immigració i estruços

Una de les vir­tuts de la pre­sent pre­cam­pa­nya per a les elec­ci­ons al Par­la­ment de Cata­lu­nya del 12-M és que la immi­gració reclama pas en totes les agen­des elec­to­rals. El can­di­dat del PSC, Sal­va­dor Illa, ha dit amb rotun­di­tat que “no s’ha de gene­rar por davant la immi­gració” i que “aco­llir i inte­grar no posa en risc la iden­ti­tat cata­lana”. El can­di­dat de Junts, Car­les Puig­de­mont, ha dit també que no pensa pac­tar amb cap for­mació d’extrema dreta perquè cal posar davant de tot la defensa dels drets humans. I, pel que fa a ERC, fa temps que el pre­si­dent Pere Ara­gonès es tomba d’esquena de manera eloqüent cada vegada que ha de con­tes­tar alguna pre­gunta de Vox a la Cam­bra cata­lana. Són tres posi­ci­ons públi­ques per­ti­nents per dei­xar clar que cal bar­rar el pas als dis­cur­sos popu­lis­tes que emmet­zi­nen el debat polític amb fal­se­dats i exa­ge­ra­ci­ons refe­ri­des als supo­sats pri­vi­le­gis dis­pen­sats als nou­vin­guts. Sobre­tot ara que l’espec­tre xenòfob amenaça d’expan­dir-se més, i al cim amb for­ma­ci­ons nos­tra­des. Com sem­pre, l’antídot no pot con­sis­tir a mirar cap a una altra banda, o sim­ple­ment esta­blir cor­dons sani­ta­ris més o menys pac­tats, cal com­ba­tre aquests dis­cur­sos amb la paraula, no pas amb el silenci, i amb la veri­tat. Per exem­ple, davant les temp­ta­ci­ons muni­ci­pals –i no sola­ment per part de governs ober­ta­ment xenòfobs– d’obs­ta­cu­lit­zar l’empa­dro­na­ment de gent nou­vin­guda per tal que no tin­guin faci­li­tats per acce­dir a la sani­tat i a l’ense­nya­ment públics. Perquè, es posin com es posin els que ali­men­ten aques­tes dis­cri­mi­na­ci­ons i els votants que les aplau­dei­xen, la rea­li­tat no emana pas del supo­sat bonisme, sinó estric­ta­ment d’allò que marca la llei. Con­cre­ta­ment, l’arti­cle 15 de la llei regu­la­dora de les bases del règim local, on es pot lle­gir tex­tu­al­ment: “Qual­se­vol per­sona que vis­qui a Espa­nya està obli­gada a ins­criure’s al padró del muni­cipi en el qual resi­deixi habi­tu­al­ment.” No diu pas que hi té només dret, sinó que és la seva obli­gació. Obviar que hi ha una ultra­dreta emer­gent és fer l’estruç. Pres­cin­dir d’una llei que obliga a empa­dro­nar la gent, també.